Fa poques hores que hem dit l'últim adéu a en Lluís Guardiola. Encara amb els ulls envidriats i amb un nus a l'estómac, m'agradaria saber escriure quatre mots de record, de petit homenatge, però sobretot, d'agraïment.El Lluís ha estat un home de conviccions, honest i lluitador. Ens ho ha demostrat a tots en el moment que havia d'afrontar el seu delicat estat de salut, però també ja fa molts anys, en la defensa de les seves paraules i accions, amb la seva voluntat de servei, des de l'Ajuntament o des del partit, amb fortalesa, sempre predisposat a ajudar.
I aquests valors, que han de ser exemple pels que som més joves, els exercia amb un sentit de l'humor i amb una manera de fer que l'havien fet guanyar l'estimació de tots els que, com jo, hem pogut compartir amb ell il.lusions i projectes.
Avui al final de l'enterrament, mentre un violoncel feia sonar les notes del "que tinguem sort", d'en Llach, dintre meu anava recordant la lletra de la cançó. I sí Lluís, no en tinguis cap dubte que prendrem tot el fruit que ens has donat, el camí que poc a poc has escrit per a demà, que encara que ens manqui el fruit de cada pas, malgrat la boira caminarem, junts, tal i com tu volies i com ens has ensenyat
Moltes gràcies per tot, Lluís.



MOLTES GRÀCIES, LLUÍS
Digg
Facebook
Del.icio.us
Yahoo
Blogmarks
Googlize this
Wikio




