Miquel Buch i Moya

El tema de la setmana és sens dubte l'anunci del President del Govern de l'Estat d'un seguit de mesures de reducció del dèficit públic.

Tenint en compte que ja fa temps que calia un cop de timó i un exercici de responsabilitat per part del govern de l'estat per intentar redreçar la situació, les mesures proposades denoten un alt grau d'improvització. I quan s'actua, és fruit de les pressions dels organismes internacionals i del President Obama. Si en Zapatero i el PSOE els en quedava, han perdut tota la credibilitat.

I és que és trist que hagi de ser per pressions de la comunitat internacional que el govern espanyol reaccioni amb aquestes mesures quan ja fa mesos i mesos que tothom venia anunciant el xàfec mentre el president i els ministres,-irresponsablement- negaven l'evidència, anunciaven brots verds i maquillaven les dades econòmiques i del mercat de treball per tapar la seva ineficàcia, la seva manca de rigor i l'absència de capacitat i valentia per afrontar aquests temps.

No fa gaire temps vaig sentir en Quico Homs, fill de Taradell, terra de boira, explicant que en moments en els quals la boira és tan espessa que en prou feines hi veus més enllà del nas, cal sobretot dues coses per no perdre el camí: fermesa en la presa de decisions per anar tots en la mateixa direcció, i lideratge, entès com a capacitat per escollir les possibles opcions amb coratge i valentia.

Doncs bé, en aquest cas els hi ha faltat tot. Ja fa molts mesos que la boira no escampa. Ja fa anys que anem fent zigues-zagues sense trobar el camí. I ara, tard i malament, ens vènen unes mesures que potser reduiran el dèficit públic, però el que segur que no faran és fomentar el consum i reduir el nombre de persones aturades.

I a Catalunya, tard, malament i a remolc. Però en què pensava el govern de la Generalitat quan fa pocs mesos aprovava el seu pressupost ? Quines mesures s'han près des de Catalunya per fomentar l'economia productiva, per reforçar el concepte de la Catalunya emprenedora? Manca previsió, rigor, exigència i austeritat.

Però malgrat tot, penso que la situació econòmica actual, a banda que efectivament és una crisi global, també és una crisi de confiança. Hem entrat en una situació de pessimisme generalitzat que entre tots hem de ser capaços de capgirar. Amb esforç, amb constància, amb imaginació, amb capacitat de sofriment. A Catalunya, de tot això en tenim. Ara només falta el lideratge, que també està a les nostres mans poder-lo retrobar.