Miquel Buch i Moya

El cap de setmana passat, un grup de premianencs vem anar a Perpinyà, a la 21a edició del certamen La Sardana de l´Any 2009, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. Un escenari immillorable, gent de diferents pobles dels Països Catalans, colles, cobles, símbols de la USAP per tot arreu, amb el so de la tenora acompanyant tota la jornada festiva.

Va ser un dia rodó. Bon ambient, bona companyia, bon clima,... però és que a més, la sardana del compositor premianenc Xavier Piñol va ser la guanyadora del Premi Sardamòbil, gràcies als vots rebuts per SMS. Gresca Pirata està inspirada en la Festa Major de Premià de Mar i es va presentar públicament durant la Festa Major del 2009.

Suposo que el fet de poder projectar el nom de Premià a l'exterior, gràcies al compositor premianenc i gràcies també a la Festa Major que celebrem, em va fer reflexionar i vaig arribar a la conclusió que tenim una gran sort, molta sort.

M'heu sentit dir moltes vegades que per mi, que he nascut a Premià, hi he crescut, m'hi he casat i estic veient créixer els meus fills, és un privilegi poder representar la ciutat i dir arreu amb orgull que soc premianenc.

Sí. Premià és una ciutat amb dèficits importants, amb molta densitat, atravessada per infraestructures de comunicacions que no ens permeten gaudir del mar tal i com voldríem, amb un recursos limitats i amb poc territori. Però amb l'esforç de tots ens en sortim.

Gràcies al treball i al sacrifici de moltes i moltes generacions de premianencs, a la seva voluntat de ser, Premià de Mar ha esdevingut una vila mitjana però potent, la capital natural i per voluntat del Baix Maresme, que tot i estar a tocar de Barcelona, la capital de Catalunya, i de Mataró, no renuncia a la seva pròpia personalitat.

I és que és aquest orgull i aquest sentiment de pertinença el que fa les ciutats grans. Hi ha una vella idea que diu que "els Romans no s'estimaven Roma perquè era gran. Sinó que la van fer gran perquè se l'estimaven". Hereus de la primitiva Vila Primília, a Premià ens proposem el mateix "no ens estimem aquesta ciutat perquè és gran. Entre tots, junts, la volem fer gran perquè ens l'estimem".