Miquel Buch i Moya

En cap cas vull defensar les mesures preses pel President del Govern Espanyol, una persona que ja vaig definir com a irresponsable, incoherent i mentider. Una persona que ha estat un dels principals responsables de portar-nos cap a aquesta situació.

Fa uns mesos, un funcionari amb trajectòria política i sindical em va demanar explicacions de per què havia criticat tant els plans FEIL i FEOSL. Li vaig explicar fil per randa tots i cadascun dels motius que jo creia, i vaig fer incidència en 4: 1r. Que era fruit de la improvisació "típica" en el govern Zapatero; 2n. Que aquesta no era la manera de solucionar el finançament de l'administració local; 3r. L'elevat cost que era fruit de l'endeutament, i que tard o d'hora ho pagaríem; 4t. Que l'ocupació, que era el rerefons de tot plegat, només es veuria beneficiada puntualment.
El cost del FEIL i el FEOSL ha estat de 13.000 milions d'euros, tot just 2.000 milions menys del que el Govern Espanyol proposa retallar en dos anys. I és que el dimarts, a l'entrar a treballar a l'Ajuntament vaig veure aquest funcionari, el mateix que em retreia la crítica que vaig fer a la "bonança d'en Rodriguez Zapatero", feia vaga.

Com deia, no defenso les mesures adoptades, entre d'altres perquè segurament jo ni hagués tret l'impost de patrimoni (que grava als que més tenen), ni hagués "regalat" 400€ a gent que potser no ho necessitava, ni hagués optat per allargar el subsidi d'atur sense anar acompanyat d'una major política de beneficis a les empreses pel foment de l'ocupació. O actuacions que hagués posat en pràctica de nou per no fer el forat de la butxaca més gran. Però és evident que aquestes mesures són similars a les que estan prenent altres països europeus, sense anar més lluny, fa pocs dies, la locomotora europea, Alemanya anunciava una retallada de 10.000 funcionaris i una reducció d'un 2,5% al sou de la resta.
La situació no és ni serà fàcil. Les famílies pateixen. Pateixen no arribar a finals de mes, l'atur, l'endeutament que tenen amb unes entitats financeres que els conduïen a endeutar-se per sobre de les seves possibilitats. Les empreses, petites, mitjanes i grans també pateixen. Pateixen la manca de finançament, el retard en els pagaments, la baixada de comandes o feines, el tancament d'altres empreses a les que habitualment servien.

I les administracions també patirem. Patirem l'anomenat "decretazo" que impedeix als ajuntaments endeutar-se en el futur, tinguin l'economia sanejada com és el cas de Premià de Mar, fruït d'una bona tasca econòmica iniciada l'any 2003 per reduir la despesa, o no. I patirem també la retallada de les transferències de les altres administracions, la baixada dels ingressos corrents (llicències urbanístiques, plusvàlues...). I això es traduirà en menys activitat al carrer, menys inversió al carrer, retallada de serveis que donem els ajuntaments i que no ens pertoca donar...
Però davant tot això, davant tot el que estem patint i el que ens espera a curt-mitjà termini, el pitjor que podríem fer és arronsar-nos o, encara fóra pitjor, adoptar el tarannà "Zapaterista" de "qui dia passa, any empeny". Per responsabilitat i per donar exemple, i sobretot per respecte i solidaritat amb els que ho estan passant pitjor, l'obligació dels polítics és estar a l'alçada de les circumstàncies i valorar com sortir-nos-en de la millor manera possible. D'entrada, tot i que el "decretazo" no en parla, en el cas de l'Ajuntament de Premià de Mar tenim el sou congelat des del 2007 i ara, he fet la proposta que els regidors i regidores tinguin una retallada igual o fins i tot superior (com és el meu i algun altre cas) a la dels funcionaris.

La meva actitud personal, ara més que mai, és la de posar fil a l'agulla per intentar salvar la situació a la que ens han portat un cúmul de circumstàncies socials i polítiques, que malauradament hem viscut durant els darrers anys. Encara que es faci difícil, ara ens toca ser positius, arremangar-nos les mànigues, i treballar encara més. Tenim el Pla General pràcticament aprovat, farem un replantejament a nivell estructural de l'Ajuntament (econòmic i laboral). Passat l'estiu iniciarem un Pla d'Equipaments per tenir una previsió a llarg termini de les necessitats dels ciutadans. Portem 3 anys fent molta feina "endreçant" l'Ajuntament, però encara en podem fer més i ara és el moment.

I la clau de l'èxit és continuar l'eix fonamental del nostre Pla d'Actuació Municipal, que és comptar amb tothom. Ciutadans, treballadors públics, polítics, entitats... tots continuarem sent els actors principals d'aquest canvi. No serà fàcil, patirem, haurem de fer esforços individuals i col•lectius, però ho farem, i ho farem junts, i ens en sortirem!