Miquel Buch i Moya

1.- Els premianencs decidim. Una nova forma de governar.
2.- Un urbanisme personalista. La vila de les persones.
3.- Una ciutat per a tothom.

I en aquesta línia, recentment han començat les obres de la construcció de l'aparcament i remodelació de la Plaça dels Països Catalans, amb un projecte que ha estat redactat tenint en compte les aportacions dels veïns i veïnes que, mitjançant un procés participatiu, han volgut participar en el disseny de l'espai, la definició dels usos i la reorganització de l'entorn.

Personalment, penso que el procés ha estat un exemple del que és la democràcia participativa, premianencs i premianenques que han volgut implicar-se en el futur d'un espai públic d'una importància cabdal per la configuració de la ciutat, per la seva ubicació estratègica, per les seves dimensions en un territori mancat d'espais lliures, per la seva utilització en moltes manifestacions populars i culturals, ... Que hi han volgut dir la seva, que han enriquit el projecte, que ens han advertit de la necessitat de conservar la capacitat de les grades, o de la conveniència d'instal.lar jocs infantils per la maïnada, ...

Aquesta implicació és la que m'heu sentit demanar molts cops, a voltes crítica, a voltes bel.ligerant, però sempre amb la idea de millorar. La ciutat per tothom, la vila de les persones que volem, només la farem amb la participació i la suma d'idees i voluntats, el que m'atreveixo a denominar com a "premianisme", aquesta lluita per superar-se, per construïr espais de prestigi i de qualitat.

Dit això, permeteu-me que em refereixi molt breument a les reiterades acusacions del Grup Municipal del PSC de no haver respectat les conclusions del procés participatiu i de voler eliminar les grades existents.

Saben, tant bé com jo, perquè han vist el projecte, que la nova plaça preveu unes grades amb la mateixa capacitat que l'existent, i que les aportacions dels veïns i veïnes s'han inclòs majoritàriament. I ho saben, també, perquè hi ha hagut una comissió de seguiment, en la qual el seu grup també hi ha estat representat.

I ja he dit que m'agrada la crítica, sí, però no la mentida. Per això, els vull demanar que enterrin el tacticisme, que ens ho podem passar molt bé -que d'això es tracta- des de la lleialtat mútua entre tots els grups que conformem el plenari i l'aprofitament de la força conjunta.

Projectes com el de la plaça dels Països Catalans, il.lusionant, valent i impactant, és dels que transformen, trenquen la idea de cert immobilisme i permeten créixer i millorar per aconseguir els reptes que ens vem plantejat l'any 2007.