Moltes vegades, tancant els ulls, somiant en la ciutat del demà, en el Premià del 2025, m'he imaginat una vila urbanísticament pensada per les persones. Amb grans espais de trobada, amb voreres amples per passejar, amb grans places i zones verdes per poder fruïr del carrer, allò que a tots ens ha passat alguna vegada d'estar "fent-la petar" en algun indret amable i acollidor i no venint-se de cinc minuts per marxar. I en una ciutat sense cotxes, amb prou aparcament soterrat per poder deixar la superfície pràcticament lliure de cotxes, amb una única priotitat clara i rotunda, les persones.
I és per això que m'il.lusiona el projecte de la Plaça, perquè prioritza les persones, els premianencs i premianenques que disposarem d'un espai de qualitat i d'un espai integrador, pensat per gaudir-lo cada dia, cada moment, per continuar fent les activitats lúdiques i festives que ja hi fem, amb una zona de jocs infantils pels nostres infants, amb espais pel repòs i la socialització, punt de trobada, amb espais verds i paisatgísticament molt millorat.
Sóc dels que faig bandera d'una idea rotunda de tranformació estètica, de millora del paisatge urbà, al servei de les persones. De fet, treballem per agradar-nos més, perquè agradant-nos més, també ens estimarem més.
Amb la Plaça dels Països Catalans hem de fer un esforç per deixar de ser presoners d'un debat de volada gallinàcia, de volada curta,... tornem a reconèixer Premià de Mar, una vila gran, que rebutja la idea temptadora del ser ciutat pel ser ciutat i que aposta per la qualitat.
Els Jocs Olímpics a Barcelona no van ser importants per les tones de ciment que es van fer servir ni pels milers de tones de sorra que es van arribar a moure. Van ser importants perquè van moure l'ànima de la ciutat, perquè els barcelonins vivien abocats a aquella idea.
Us proposo que tanqueu els ulls i imagineu, com jo, aquesta ciutat, representada per la Plaça dels Països Catalans, i que quan els obriu penseu que sí, que és possible, que l'orgull de ser premianencs ens ha de portar a la transformació necessària de la ciutat.



EL MEU SOMNI, EL COMPARTIM?
Digg
Facebook
Del.icio.us
Yahoo
Blogmarks
Googlize this
Wikio




