Miquel Buch i Moya

Començaré pel dissabte. L'Artur Mas a Premià de Mar. Mil persones al pavelló d'esports. Gent engrescada i il.lusionada per començar el canvi. Molts i molts voluntaris preparant el pavelló i servint el dinar. Molts amics i amigues, de Premià i d'arreu de Catalunya que han vingut a donar suport i escalf. La presentació de l'acte per part de la Núria, els parlaments dels diputats Maimí i Morell. I un Artur Mas pletòric, convincent, coneixedor de la realitat de Premià. No sé si serà o no President de Catalunya, però té lideratge, té fusta, té preparació i té voluntat de servei i de capgirar l'actual situació. Després de dinar saludo i parlo amb molta gent. L'Artur Mas es mostra proper, tal com és i no tal com el vènen. S'interessa pel que li expliquen molts i molts ciutadans. No promet res, però escolta, connecta en el cara a cara.

Penso, i així ho vaig dir en el meu parlament, que l'Artur Mas ha de liderar el canvi que necessita Catalunya, un canví d'intenció, de profunditat i de contingut. Un canvi que ens retorni l'autoestima com a país, la projecció exterior que havíem tingut i que ara no tenim, un canvi pensat, amb una raó de fons, que al darrera amagui la vitalitat i l'energia de tot un país.

I segueixo pel diumenge. Inauguració del pavelló Voramar a Premià. Molts premianencs s'acosten per conèixer aquest nou equipament. L'arquitecte explica el sistema constructiu i la innovació que aquesta infraestructura ha suposat. El representant de la Diputació sorprès gratament per l'obra diu que la relació qualitat/preu és molt òptima. Usuaris del pavelló que s'acosten per dir-me que ja era hora, que ara podran entrenar més. Una veïna em pregunta per quan l'Amistat?. Un regidor d'esports d'un municipi del costat s'interessa pel recinte. Mentrestant, els nens del futbol sala i després els nois del básquet fan un partit d'exhibició. Tothom somriu, tothom mostra el seu orgull.

Penso que Premià és una ciutat amb dèficits importants, amb molta densitat, atravessada per infraestructures de comunicacions que no ens permeten gaudir del mar tal i com voldríem, amb un recursos limitats i amb poc territori. Però amb l'esforç de tots ens en sortim.

Gràcies al treball i al sacrifici de moltes i moltes generacions de premianencs, a la seva voluntat de ser, Premià de Mar ha esdevingut una vila mitjana però potent, la capital natural i per voluntat del Baix Maresme, que tot i estar a tocar de Barcelona, la capital de Catalunya, i de Mataró, no renuncia a la seva pròpia personalitat.

I sí, el pavelló Voramar ens farà molt servei. Disposem d'un equipament esportiu de qualitat per les entitats, per fomentar la pràctica esportiva, per les escoles, ... Però no és això el més important. El més important per mi és que estem caminant per fer possible el que ens vem proposar quan vem assumir la responsabilitat de govern, la transformació necessària de la ciutat, amb una nova manera de governar, amb una vila per les persones i amb una ciutat per tothom, i per damunt de tot, recuperant la nostra autoestima i l'orgull de ser premianencs.

Aquest canvi que ja fa temps vem començar a Premià és el canvi que vull que ara comenci a Catalunya.