Miquel Buch i Moya

No és cap novetat, ni cap notícia impactant i sorprenent, si us dic que no vull la Nacional II per dins de la ciutat. Ja fa anys, massa anys, que aquesta aspiració lògica i legítima com a ciutat ha esdevingut una necessitat. Jo hi he pensat moltes vegades, i no per la dificultat que això representa, ni per la utopia que per a molts pot significar, hem de deixar de pensar-hi, ni hem de deixar tampoc de lluitar perquè algun dia guanyem i superem aquesta vergonya.

Quin futur tindríem sense una idea atrevida, agosarada, capaç de moure un projecte comú, amb un horitzó compartit?

Dic tot això perquè, fa aproximadament un mes, després que haguéssim tingut accés a les xifres dels estudis encarregats, revisats i explicats pel Tripartit, que vénen a dir que l'autopista NO pot ser gratuïta degut a que en el futur patiríem problemes de circulació, la Generalitat va enviar a l'Ajuntament un estudi informatiu del projecte de construcció de l'anomenada Ronda del Maresme. La documentació que se'ns va fer arribar, preveu dues alternatives de traçat. La primera és l'opció del Tripartit, amb la qual, al seu pas per Premià, es construirien quatre carrils paral•lels a l'actual traç de l'autopista, situats al cantó del mar, per entendre'ns. I la segona alternativa, proposada pel Ministeri, preveu la construcció també de quatre carrils, paral•lels també a l'autopista, dos situats al cantó de muntanya i dos situats al cantó del mar.

La proposta del projecte, que òbviament suposa una afectació importantíssima del territori, no tant per Premià de Mar, que també, sinó pel conjunt del Maresme, ha generat una oposició veïnal i de les entitats de defensa del territori. I també de molts ajuntaments maresmencs, perquè en molts casos, cap de les dues alternatives plantejades resol els problemes ni d'accessibilitat als pobles i ciutats ni de mobilitat, i existeixen dubtes importants sobre si aquesta nova infraestructura servirà per reduir tant el trànsit de l'N-II com per permetre'ns gaudir del passeig que volem.

Sigui com sigui, i partint de la premissa que des de l'Ajuntament de Premià de Mar hi presentarem al•legacions, és de calaix que la gestació d'una infraestructura com aquesta,que, de realitzar-se, canviarà la fisonomia de molts municipis del Maresme, no es pot fer d'esquena als ajuntaments ni d'esquena a les entitats veïnals i de defensa del territori. Així no anem bé.

Ara, el més sorprenent és que el projecte, que en definitiva ha estat elaborat pel govern de la Generalitat, a l'hora de la veritat no compta amb el suport de cap dels partits que integren el tripartit. Ho hem vist a Premià de Mar, on ICV va presentar al ple municipal una moció en contra del projecte, que va rebre el suport d'ERC. Fins i tot el PSC de Premià ha fet al•legacions al projecte que fa uns dies va presentar el Conseller Nadal, també del PSC.

Per tant, a hores d'ara després de tant temps d'esperar, i vist que el tripartit té diferents discursos en funció del lloc on els diuen, crec que això ja supera totes les expectatives de la rocambolesca manera de governar -per no dir desgovernar- del tripartit.

És doncs una mostra més, a pocs dies de les eleccions, del que ja deia fa uns dies en aquest mateix bloc: que el canvi que necessita Catalunya passa també per dotar l'acció de govern d'una nova manera de fer. Catalunya necessita un govern seriós, que treballi pel bé dels ciutadans amb coherència, amb decisió, amb valentia, i sempre escoltant el territori. Que les decisions no es prenguin simplement tirant ratlles des d'un despatx de Barcelona. I, per sobre de tot, un govern que en assumptes tan importants i sensibles pels ciutadans com aquest, no vagi canviant de discurs en funció del públic al qual s'adreça.

Per això, si el dia 28 de novembre hi ha aquest canvi necessari, el compromís de Convergència i Unió, i així ho he demanat personalment, és el de congelar el projecte de la Ronda del Maresme i obrir un nou període de consultes amb els municipis afectats, amb les entitats veïnals, amb les associacions de defensa del territori. En un projecte d'aquesta envergadura ens hi juguem massa com a comarca i com a país.