Miquel Buch i Moya

Sempre, arreu, he defensat la necessitat que totes les persones puguin expressar i fer sentir la seva veu, vinguin d'on vinguin, pensin com pensin, com a exercici de les llibertats personals de cadascú i com a mostra d'implicació en la societat en la qual vivim, plural i oberta.

Dic això perquè em costa entendre aquells qui, legítimament no pensen anar a votar el proper diumenge. I no és que em costi entendre que algú pugui estar desencisat, desmotivat o desorientat o fins i tot empipat, em preocupa pensar que hi hagi gent que pugui renunciar a l'exercici d'un dret, a l'exercici d'una llibertat, a poder dir la seva, quan no fa massa generacions algú, fins i tot, va donar la seva vida per aconseguir aquesta normalitat democràtica. Em preocupa que algú pugui dimitir i renunciar al coratge de voler que passi alguna cosa important.

El futur d'un país es construeix amb implicació, amb valentia, amb l'assumpció de responsabilitats, cadascú la seva, sense dimissions, tenint clar que l'aportació de cadascú, per petita que sigui, serà una contribució decisiva per aixecar el llistó de l'autoexigència col·lectiva, per vèncer obstacles, i això ens obliga a actuar amb responsabilitat.

Enterrem l'immobilisme. Pensem enllà. Imaginem l'arribada d'un temps més feliç per a Catalunya, amb un govern que sabrà d'on venim per saber amb precisió cap a on hem d'anar.

Algú ha dit que aquestes eleccions són les més importants de la recent història de Catalunya. No sé si és ben bé així o no. Només penso que amb l'actual situació, en el sot econòmic, nacional i moral que es troba el País, hem de poder demostrar que Sí, que creiem i volem un millor futur pels nostres fills i sobretot, que tenim el coratge per aconseguir-ho.