Miquel Buch i Moya

És divendres, 26 de novembre, darrer dia de la campanya electoral. Des de casa estant, aprofitant els moments de tranquil·litat que ens ofereixen les primeres hores de cada dia, m’he decidit escriure’t.

Ja fa dies que em barrinava pel cap, però avui m’he decidit. Aquesta voldria ser una carta sincera i atrevida, intentaré aportar-hi molt. Pensa que està escrita des de la humilitat d’un ciutadà, des de les ganes i implicació d’un jove per intentar canviar el món, des de la ferma convicció que el diumenge podem començar a construir un futur millor i des de la profunda estimació per aquest, el meu país petit.

Precisament fruit de la conjugació d’aquestes variables, m’agradaria saber-te explicar perquè el diumenge et votaré, perquè vull un canvi pel meu país, perquè vull que tu, Artur, lideris la nostra nació en els propers anys.

Durant els darrers anys se’ns ha volgut fer creure que la paraula “canvi” és una idea transformadora per ella mateixa, al marge de qui l’executa i de com s’executa, així va néixer el tripartit ara fa set anys.  El temps ha demostrat que el “canvi” perquè si, la novetat imposada com a moda, allunyada del sentit comú i sense substància, només és un bitllet que porta al fracàs.

El canvi és caminar i Catalunya vol tornar a caminar. El canvi és un mapa, un recorregut, la distància entre dos punts que s’ha de superar. El canvi que ens proposes, que està pensat, que té una raó de fons, que al darrera és ple de la vitalitat i l’energia de tantes i tantes generacions, pot esdevenir un gran motor. I aquest és l’escenari que avui viu Catalunya.

Ara és el moment dels fonaments i les idees. Davant la cultura de la desmobilització, contra la cultura del no, tu hi pots posar els teus valors i els teus principis: la voluntat de ser, el valor de l’esforç, de la veritat, del respecte, de l’excel·lència, de la qualitat, de la creativitat, de la innovació, el compromís, l’estima pel país, l’esperit de servei, el lideratge, el diàleg, la valentia, la coherència i el rigor. Artur, vull que els meus fills visquin en un país que cultivi aquests valors!.

Per això, perquè el que ens hi juguem diumenge és el demà de les generacions futures, personalment tinc molt clar que en aquestes eleccions els catalans decidim si ja estem bé com estem o si pel contrari ens mobilitzem, recuperem el nostre orgull, la nostra autoestima, la nostra vitalitat i decidim aixecar, ara sí, el llistó de l’autoexigència col•lectiva i el del somni compartit.

Si el dia 28 guanyes les eleccions, m’imagino aquestes properes setmanes d’una intensitat trencadora i dinàmica. Il·lusionants, capaces de trencar una certa idea d’immobilisme que -malauradament- darrerament s’ha instal·lat al carrer.

Sé que no em defraudaràs, ni a mi ni a molts que com jo confiem en tu. Que vénen temps molt difícils, i que només des de l’esforç i sacrifici i des del teu esperit de servei, podràs redreçar aquesta situació econòmica que, com saps, afecta moltes i moltes famílies, persones amb noms i cognoms, i aconseguiràs tornar a situar Catalunya al lloc on no fa massa temps havia estat, com un dels  motors de l’Europa moderna, com el gran país de les oportunitats.

I ara acabo.

Des de Premià, amb l’horitzó de la immensa i “nostra” mediterrània, des d’on cada dia veig sortir el sol, amb el convenciment que és l’hora del coratge i és l’hora que passi alguna cosa important, pren-te aquestes ratlles com les reflexions d’algú que, com tu, també ha tingut un somni.

Una abraçada,

Miquel Buch