Això comença bé. Un lema mariner que va arribar al President Mas des de Premià de Mar, ha servit com a descripció del nou full de ruta del govern del nostre país. La veritat és que poques vegades s’ha pogut definir tant bé una voluntat amb tan poques paraules, el propòsit de seguir el recte camí del timoner.Penso que aquest full de ruta és una invitació a l’optimisme, a la il·lusió col·lectiva, a la superació de les dificultats, a la positivització del moment, a la lluita per trencar les dinàmiques regressives, però també és una manifestació de la voluntat d’un país per dignificar-se, per modernitzar-se i per estimar-se.
I me n’alegro profundament que el discurs de presa de possessió del President de la Generalitat tingui connotacions premianenques, de la Mediterrània. Per què? Doncs perquè el mar ens demana que el sapiguem mirar de cara i, mirant-lo de cara, immens, profund i perdurable, ens convida a recuperar allò intangible que és l’orgull de ser i de pertànyer a una ciutat i a un país.
Aquesta és una altra de les grans ensenyances de la Mediterrània, lliçons que hauríem d’aprofitar: observar i entendre Catalunya des de la globalitat, mirar-la des de molt amunt, entendre-la com un tot, estimar-la com és, i imaginar-la novament, amb els paràmetres de qualitat de l’Europa que, molts del qui teniu una certa edat, havíeu somiat quan aquí la llibertat també era un somni.
Els que com jo, no ens cansaríem mai de mirar el mar, d’observar-lo, de fixar-nos en els seus moviments, o en la quietud, i en les seves formes, és perquè en aquestes formes hi trobem la mesura d’una nova autoexigència, i d’aquest aixecar el llistó dels nostres horitzons que el país ara reclama.
Privilegiats com som de poder contemplar el mar, estic segur que si impregnem l’acció de govern d’aquest lema mariner, si aprenem de l’ensenyança que ens dóna la Mediterrània, si ens tornem a rellegir amb generositat i grandesa, ens empenyerà a deixar de ser com som, per ser millors.
Deixeu-me, per acabar, transcriure un breu text del discurs del President de la Generalitat en el debat d’investidura:
Crec en aquest país i en la seva gent. Crec en la capacitat de superació i de fer front a les dificultats. Crec en la força del treball i de la feina ben feta i en l’empenta per emprendre nous reptes i noves responsabilitats. Crec en el talent i en la capacitat creativa que tenim en molts àmbits i que ens fa ser reconeguts arreu. Crec que si aprofitem la força dels nostres actius i la sumem a l’esforç decidit per afrontar i superar els reptes, no solament superarem les dificultats, sinó que en sortirem més forts i més ben preparats.
I me n’alegro profundament que el discurs de presa de possessió del President de la Generalitat tingui connotacions premianenques, de la Mediterrània. Per què? Doncs perquè el mar ens demana que el sapiguem mirar de cara i, mirant-lo de cara, immens, profund i perdurable, ens convida a recuperar allò intangible que és l’orgull de ser i de pertànyer a una ciutat i a un país.
Aquesta és una altra de les grans ensenyances de la Mediterrània, lliçons que hauríem d’aprofitar: observar i entendre Catalunya des de la globalitat, mirar-la des de molt amunt, entendre-la com un tot, estimar-la com és, i imaginar-la novament, amb els paràmetres de qualitat de l’Europa que, molts del qui teniu una certa edat, havíeu somiat quan aquí la llibertat també era un somni.
Els que com jo, no ens cansaríem mai de mirar el mar, d’observar-lo, de fixar-nos en els seus moviments, o en la quietud, i en les seves formes, és perquè en aquestes formes hi trobem la mesura d’una nova autoexigència, i d’aquest aixecar el llistó dels nostres horitzons que el país ara reclama.
Privilegiats com som de poder contemplar el mar, estic segur que si impregnem l’acció de govern d’aquest lema mariner, si aprenem de l’ensenyança que ens dóna la Mediterrània, si ens tornem a rellegir amb generositat i grandesa, ens empenyerà a deixar de ser com som, per ser millors.
Deixeu-me, per acabar, transcriure un breu text del discurs del President de la Generalitat en el debat d’investidura:
Crec en aquest país i en la seva gent. Crec en la capacitat de superació i de fer front a les dificultats. Crec en la força del treball i de la feina ben feta i en l’empenta per emprendre nous reptes i noves responsabilitats. Crec en el talent i en la capacitat creativa que tenim en molts àmbits i que ens fa ser reconeguts arreu. Crec que si aprofitem la força dels nostres actius i la sumem a l’esforç decidit per afrontar i superar els reptes, no solament superarem les dificultats, sinó que en sortirem més forts i més ben preparats.



Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra
Digg
Facebook
Del.icio.us
Yahoo
Blogmarks
Googlize this
Wikio




