Miquel Buch i Moya

Aquesta setmana he rebut a l'Ajuntament una visita d'aquelles que te'n recordes durant molt de temps, potser fins i tot no les oblides. Una visita que t'obliga a mesurar contínuament el què expliques i com ho expliques, a emprar les justes paraules i a fer entendre el nostre paper a l'Ajuntament.
No venien a queixar-se, ni a vendre cap producte ni a oferir cap servei. Només venien per aprendre, per preguntar, per escoltar i per demanar-me algunes coses per la Vila, que pels seus ulls són les més importants.
Van preguntar per la nostra feina, pels parcs i les places, per la neteja dels carrers, pels aparcaments, per l'atur, per l'enllumenat, pels semàfors, pels passos de vianats, ... i escoltaven amb els ulls com taronges el que els hi explicava.
Van dir el que pensaven, sense embuts, amb una sinceritat i innocència envejables, i amb una il.lusió per saber i per millorar, que com a alcalde m'enorgulleix i em fa mirar el futur de la ciutat amb més optimisme que mai.
Són premianencs i premianenques que omplen d'alegria les seves cases, les seves famílies, la ciutat. Són el futur de Premià. Si entre tots els hi aconseguim explicar i encomanar el sentit de pertinença i el sentit de ciutat, de respecte i estimació per l'entorn, per la història que ens ha fet com som i la voluntat de sumar esforços per créixer, individualment i col.lectivament, tindrem el futur assegurat.
Eren els alumnes de P-5 de l'Escola Sant Cristòfol. A tots, moltes gràcies per la visita i per haver pogut compartir amb vosaltres una estona tan i tan enriquidora.