Miquel Buch i Moya

.

Dic això, perquè en les darreres tres setmanes hem hagut d'afrontar una situació complexa i inesperada. La situació econòmica general, la crisi per la que passen moltes empreses de molts sectors, però especialment el de la construcció, en ha afectat plenament. L'empresa adjudicatària de la segona fase de les obres del teatre de l'Amistat ha presentat concurs de creditors, el que abans es coneixia com una suspensió de pagaments. Administrativament això té uns efectes duríssims, en el sentit que, en condicions normals, això equival a una rescissió contractual i l'obra s'hauria d'aturar fins que el Jutjat Mercantil corresponent fes la liquidació del concurs. Estem parlant, pel cap baix, d'un any amb les obres aturades.

Han estat tres setmanes de pujada, de nervis i tensions, de moltes reunions i trucades fins altes hores de la nit per intentar trobar una solució, per intentar que les obres poguessin continuar i poder disposar del teatre que tants i tants esforços ha suposat per molts premianencs i premianenques.

No sempre és així, però en aquest cas la constància i la perseverància han donat els seus fruits. Fa 24 hores que hem arribat a un acord amb l'empresa adjudicatària perquè les obres no s'aturin, perquè es retirin i l'obra la puguin continuar els subcontractistes que ja hi estaven treballant. Per tant, tal com deia en el meu escrit en aquest bloc del dia 9 de juliol de 2010, les obres de l'Amistat s'acabaran! I s'acabaran bé, molt bé. Aviat, no tant com voldríem però aviat, podrem gaudir d'un gran equipament. Gran en tots els sentits, teatre, multifuncional acompanyat d'uns espais per a les entitats i els seus usuaris. I en bona part haurà estat gràcies a la implicació, insistència i ganes de millorar dels premianencs i premianenques, i a la constància i perseverància de tots per vèncer les dificultats.