Miquel Buch i Moya

Darrerament he anat repassant la feina feta d'aquest mandat. Avui vull parlar de l'equip que ha fet possible aquesta feina.

Com he dit en articles anteriors, del balanç d'aquests 4 anys me'n sento satisfet. M'ho miro en perspectiva i és tangible que aquests 4 anys no han estat un impàs per Premià. L'equip de Convèrgencia i Unió hem treballat de valent, hem tingut ganes i il·lusió. Hem sabut treure aquell esperit crític que ens serveix per millorar dia a dia. Ens ha unit la voluntat de sumar, de ser un equip amb un únic missatge, l'esperit de servei a un poble que ens estimem.

I per acabar, també hem tingut fe. I no parlo de la fe en el camp religiós, no! Més aviat és la fe que en Lluís Llach ens cantava durant la llarga nit del franquisme. Ell deia...

"fe no és esperar,
fe no és somiar,
fe és penosa lluita per l'avui i pel demà"

Fe en Premià i tota la seva gent, fe en les ganes de fer millor les coses i fe en fer de Premià pot ser un poble millor.

Com deia, al darrera de tota la feina feta hi ha un equip de persones. Un conjunt d'homes i dones que a vegades passen desapercebudes però que són les veritables protagonistes. Persones que m'han acompanyat aquests 4 anys i que estic immensament agraït que ho hagin fet i especialment de la manera que ho han fet.

Miquel Àngel Méndez. Assenyat.

Durant aquests quatre anys li ha tocat ballar amb la més lletja. Gràcies a la seva responsabilitat i al seu rigor, no hem estirat més el braç que la màniga i les finances de l'Ajuntament ens han permès no frenar la inversió.

Marisa Ferreras. Incombustible.

Coneix més bé que ningú tots els racons del terme municipal. No hi ha hagut dia que no hagi vingut a l'Ajuntament preocupada per aquella vorera, aquell fanal o aquell carrer que no està prou net.

Vicenç Yarto. L'experiència.

El seu coneixement de la ciutat i de l'administració, la seva experiència, tranquil·litat, saber fer i també el seu sentit de l'humor ens han ajudat a enfocar millor els problemes, quan n'hi ha hagut, i a treure ferro a les coses que no són importants.

Anna Maria Medina. Responsable.

Sempre hi és quan necessito un consell, un nou punt de vista. Per ella ha estat una legislatura complicada a nivell personal, però no ha defallit ni un instant i sempre ha sabut què dir i què fer. Treballar pels altres és la seva vocació.

Imma Morales. Enèrgica.

És molt difícil seguir-li el ritme. Sempre amb coses al cap i coses a fer. Acaba un acte pels avis i mentre recull les taules ja està pensant en el proper. Per ella, el seu millor premi ha estat rebre l'afecte de la gent gran de Premià.

Jordi Penalva. Dinamitzador.

No han estat dels seus millors anys personalment parlant. Però no ha fallat, hi ha posat temps, ganes, il·lusió i sobretot "anar amunt i avall" tots els dies de la setmana per estar al costat de l'esport.

Pere Orriols. El somriure.

Un amic de l'escola amb el qual em vaig retrobar a Convergència. Sabia que l'administració pública era quelcom desconegut per a ell. Però s'hi ha esforçat i crec que no en té un mal gust a la boca. Ah, i ni en les pitjors situacions ha perdut el somriure, la qual cosa és d'agrair.

Roger Muntañola. Parlamentari.

La seva preparació i formació, unit amb la seva dialèctica fan que tingui un futur prometedor. Ara ja és Diputat al Parlament, però durant aquests anys ens ha demostrat tenir unes aptituds que de ben segur el portaran a ser cridat per fer grans coses.