Miquel Buch i Moya

Molt bon dia a tothom,

Permeteu-me que abans de res agraeixi a la Coral de l'Amistat i al Casal d'Avis de Can Manent la col•laboració en l'acte d'avui.

Benvinguts un any més a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya.

Sempre he dit que una diada ha de ser festiva però també reivindicativa, lúdica però reflexiva, sense nostàlgia, sense lamentacions, fugint de la tristesa i d'estar cap cots al commemorar una derrota. La nostra Diada ha de ser plena, plena d'il•lusió, amb el cap ben amunt. Mirant més enllà, encarant el futur amb esperança, i recordant que hem de continuar treballant incansablement per ser allò que vulguem ser.

Aquest any, però, sincerament crec que cal que sigui una jornada d'afirmació. Només els pobles "normals" viuen la seva diada com una gran festa, però nosaltres som lluny de ser un país "normal".

El model d'escola que entre tots ens hem dotat i que ens ha permès enfortir el model de convivència i integració als barris i ciutats de tot el país no pot ser en cap cas alterat per posicions intransigents i minoritàries.

El sistema d'immersió lingüística que ara es posa en entredit representa, a més, la base que ha permès la pervivència del català com a llengua pròpia de Catalunya, que en els darrers anys ha promogut la integració de ciutadans i ciutadanes vinguts d'arreu i que, a partir de l'escola, han establert els seus vincles d'integració a Premià i a Catalunya. Un sistema que ha rebut el reconeixement internacional tant per l'aval científic de la UNESCO com per part d'experts i institucions que han reconegut la contribució del model lingüístic a l'escola catalana com a foment de la convivència.

I és que, al llarg de molts anys, segles, la nostra llengua va ser perseguida: se la va fer desaparèixer de la vida pública, de les institucions, de l'escola; se la va intentar arraconar i extingir; encara avui se la vol discriminar amb divisions fictícies mancades del més mínim rigor i, malgrat això, és ben viva al Principat, a les Illes, al País Valencià o a la Catalunya Nord, però necessitada d'ajut com a llengua minoritzada que és. Per això hem de dir que ja n'hi ha prou. La nostra llengua, l'espina dorsal de la nació, és intocable, innegociable.

Per això, vull convidar-vos a donar suport a les mobilitzacions convocades per a demà dilluns, data d'inici del curs escolar, a les 19.00 hores, davant dels ajuntaments de tots els pobles i ciutats de Catalunya, amb l'objectiu de rebutjar les sentències del Tribunal Suprem i la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra del model d'escola catalana. La convocatòria porta per lema Per un país de tots, l'escola en català.

Ens toca plantar cara. Plantar cara a la persecució de la llengua i els constants intents de diluir-nos en una Espanya que repetidament ens demostra que no entén la diversitat.

Que sovint ens ensenya la cara més amarga com a canvi de moneda a l'esforç i solidaritat que hem fet i que continuem fent en moments tant difícils com els actuals, per a les famílies, per a les empreses i també per a les institucions catalanes.

Estic convençut que la nostra història parlarà de nosaltres com els que vam fer realitat un canvi. Un punt i apart. Un ja n'hi ha prou. Hem de posar de manifest que afirmem que per damunt d'una història difícil i dolorosa i dels intents d'extingir-nos com a poble, sobresurt tossuda la determinació de catalans i catalanes de no desaparèixer i no deixar-nos diluir nacionalment. La voluntat decidida de defensar la nostra llengua, cultura, territori, paisatge, la nostra visió del món, en definitiva, la nostra identitat

Un canvi, una transició que defensi el que som, que ens porti a ser un país més lliure i pròsper. Solidari, donant oportunitats a tothom, sigui qui sigui i vingui d'on vingui. Un país generós però també un país agraït. Un país que no ens giri l'esquena. Un país que respecti la nostra voluntat.

I fer-ho és possible. La conjuntura actual, els canvis que reclama la societat, el trencament dels acords, els atacs a la llengua... ens porten cap a aquest camí.
Encarem aquest camí! Fem-ho junts, fem-ho democràticament, treballem i esforcem-nos plegats.

I mantinguem viu el compromís de tantes i tantes generacions a fer de Catalunya el que és: un gran país.

Deixeu-me acabar amb un fragment d'un poema de Martí i Pol, representant de les lletres catalanes, defensor de la nostra llengua i la nostra cultura:

Tenim a penes el que tenim i prou:

L'espai d'història concreta que ens pertoca,
I un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altra vegada
I que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti
I en acabat, que cadascú es vesteixi
Com bonament li plagui, i via fora
Que tot està per fer I tot és possible.

Visca Catalunya.