Al límit
Compartir
Digg
Facebook
Del.icio.us
Yahoo
Blogmarks
Googlize this
Wikio
Imprimir
Enviar
Faig aquestes reflexions perquè avui vull parlar de la situació financera límit a la qual estem arribant els ajuntaments i les administracions locals en general. De tots és sabut que l'estat de les finances locals, que ja històricament ha estat precària, s'ha vist agreujada per diferents factors. La manca d'ingressos propis, el descens generalitzat de l'activitat econòmica o la disminució de les transferències de recursos als ajuntaments per part de l'estat estan portant els ajuntaments a l'ofegament econòmic. Bé, estan portant a l'ofegament econòmic a aquells ajuntaments que, malgrat tot, es resisteixen a deixar de prestar serveis i a mantenir els que es presten amb un grau de qualitat acceptable.
Per tal que entre tots en prenguem la mesura exacta, hem de saber que els ajuntaments ja fa molts anys que estan portant a terme competències que no els són pròpies i assumint el seu cost. Estem parlant d'un 26% de tasques que estem duent a terme, per les quals no rebem finançament.
Durant aquests anys, el món local ha reivindicat la necessitat d'acabar amb aquesta situació que condiciona la viabilitat econòmica dels ajuntaments, que condiciona el nostre paper com a prestadors de serveis, com a garants del progrés de les viles, pobles i ciutats i com a servidors dels ciutadans i ciutadanes.
I és que amb la situació actual, amb una disminució dels ingressos, amb una reducció de l'aportació de l'Estat, amb un increment molt important de les demandes dels ciutadans en serveis relacionats amb polítiques socials, atenció a les persones, educació, ... la situació ha esdevingut insostenible.
Sense mitjans, sense un nou model de finançament local, sense una política clara orientada a mancomunar serveis, a repensar el paper dels ajuntaments, difícilment ens en sortirem i els governs municipals ens convertirem en simples gestors del capítol 1 (despeses de personal) del pressupost, sense marge per a les polítiques actives ni per a la inversió i el manteniment dels equipaments existents, que dit sigui de passada, en molts casos són deficitaris.
I com que ja he començat dient que m'agrada fugir del catastrofisme, ens toca afrontar la situació i mirar de capgirar-la. Prou de lamentacions i passem a l'acció. Reivindiquem tots junts, administracions i ciutadans el paper que han tingut, tenen i tindran els ajuntaments, junts, davant d'on sigui. Diguem fort i ben alt que no defallirem, que som i volem ser. Repensem les nostres organitzacions, unim esforços, compartim èxits i fracassos, demostrem que la força del municipalisme rau en l'esforç de moltes i moltes persones que durant molts anys han contribuït, arreu de Catalunya, a teixir administracions eficients i eficaces per servir millor, reivindiquem el paper dels ajuntaments en la cohesió social, en la integració, en la justícia i en la construcció nacional de Catalunya.
Miquel Buch i Moya
Alcalde de Premià de Mar
Article publicat a El Punt Avui el 22 de setembre de 2011
