Miquel Buch i Moya

Aquesta setmana hem viscut dues reivindicacions que fa molts anys que cuegen. L'una, els 40 anys que fa que paguem el peatge de Vilassar de Dalt. L'altra, la conversió de l'N-II cap a una via més amable que faci més agradable passejar per la nostra façana marítima.
Totes dues protestes estan íntimament lligades perquè de la flexibilitat de pagament a l'autopista en depèn que a la carretera N-II hi circulin menys vehicles.
La solució per pacificar l'N-II passa perquè l'autopista C-32 -la més antiga de peatge de tot l'estat espanyol- absorbeixi més vehicles i perquè els maresmencs gaudim de descomptes al peatge ja que hem estat els "pioners" a l'hora de passar per caixa cada cop que passem per Vilassar de Dalt.

És cert que feia més d'un any que no es feia cap reivindicació i que semblava que la protesta havia rebaixat la intensitat. És normal que la gent caigui en el desànim quan veu que després de tants esforços i reivindicacions no arriben resultats palpables. Crec que ara no s'ha d'abandonar ni la protesta ni les ganes de canviar una situació que fa molts anys que s'allarga.
El govern tripartit de la Generalitat hauria de ser més sensible amb les reivindicacions dels ciutadans i les plataformes en contra de l'N-II del Baix Maresme perquè aquest debat no es pot allargar sine die.