Miquel Buch i Moya

Un any més ens apleguem a Can Manent per celebrar la nostra diada. L'11 de setembre de 1714 els catalans varem patir una derrota a mans de les tropes borbòniques que va acabar amb els nostres drets com a nació. Des de les hores, varem començar un llarg viatge per la recuperació de les nostres institucions. Ara, ja al SXXI podem dir que, hem fet camí i Catalunya ha recuperat part dels drets perduts ara fa 300 anys.

Els reptes però, encara són molts. Vivim immersos en una situació econòmica molt complicada. Molts dels nostres veïns i veïnes es troben en greus dificultats per poder portar una vida més o menys digne. També les empreses i perquè no dir-ho, els ajuntaments patim directament els efectes d'aquesta crisi global de la que encara no veiem la sortida.

El tancament d'empreses, el creixent nombre d'aturats, fa necessària una acció decidida per canviar aquesta situació. Cal apostar per l'economia productiva, aquella que genera llocs de treball amb valor afegit i que ens pugui fer forts davant un món global ple de reptes i dificultats. Compartireu amb mi que una societat on la majoria dels seus joves volen ser funcionaris enlloc d'empresaris te mala peça al teler.

Catalunya, no viu al marge d'aquesta crisi i els poders polítics hem de tenir com a primera prioritat pal.liar els seus efectes. Cal, per tant, que demanem a tots els nostres representants aquí a Catalunya i també a L'estat espanyol que centrin tots els seus esforços en donar resposta a les necessitats dels nostres veïns, és l'hora de sumar, cal deixar la lluita partidista al marge per tal de preparar al nostre país per sortir d'aquest atzucac.

Cal, també d'una vegada per totes, solucionar el finançament de les administracions locals. Els ajuntaments som l'administració més propera i per tant aquella a la que els ciutadans acudeixen quan tenen algun problema o necessitat. Els nostres veïns ens demanen més serveis i, en canvi, rebem menys recursos de les administracions supramunicipals. Sense una solució urgent al nostre finançament, molts ajuntaments no podran resistir els embats econòmics que estem patint.

Cal també seguir treballant en la línia de la cohesió social, rebutjant totes aquelles manifestacions intolerants i no democràtiques. Catalunya és un espai de llibertat on tothom s'ha de poder sentir còmode, on tothom ha de poder exposar les seves idees de forma cívica i responsable. Ara més que mai pren força aquell "som sis milions" (ara ja més de 7) que en una petita frase resumia les idees del catalanisme transversal, la identitat d'un únic poble amb totes les diferències que puguin existir.

És un any aquest, amb un simbolisme especial. El govern del nostre país va decidir que l'any 2009 fos "l'any Macià" en commemoriació del 75è aniversari de la seva mort i el 150è aniversari del seu naixement.

La figura del president Macià és una veritable referència pel catalanisme i una personatge cabdal en la recuperació de la nostra consciència nacional durant el primer terç del segle XX i artífex de la recuperació de la Generalitat durant la primera república. El que fora president de la Generalitat va saber també conjugar les seves fortes conviccions amb una gran capacitat d'entesa amb totes les forces polítiques i socials, fent de la seva trajectòria un llegat d'unitat i patriotisme.

La nostra ofrena floral, ret homenatge no només als màrtirs dels 1714 que varen morir defensant els drets del nostre poble, sinó que vol ser un homenatge col·lectiu a tots aquells que al llarg de la història han patit persecució per les seves idees, per les seves conviccions. Cal que recordem avui que a molts indrets del món hi ha persones que pateixen persecució per raó de les seves idees, de la seva condició sexual, racial o política. Tots aquests són també per a nosaltres màrtirs de la llibertat, segurament el be més preuat que les persones i els pobles perseguim.

Ara, com el 1714, als catalans ens toca seguir treballant, seguir construint el nostre país, des de la convicció en les nostres arrels però projectant-nos arreu del món. Cal remar fort perquè el vent es dur i ens ve de cara, les llums del port encara son llunyanes però la nostra tripulació es plena de mariners ferms i amb el rumb clar, tot i els impediments de la mar, arribarà el dia que veurem el port d'Ítaca i aquell dia la boira d'aquests temps s'esvairà però mentre no arribi aquella data cal que ens quedem amb les paraules del poeta "I ara digueu, ens mantindrem fidels per sempre més, al servei d'aquest poble".

Visca Catalunya!!