Miquel Buch i Moya

Potser a alguns de vosaltres el nom de Calasparra no us diu res. Us diré que és el nom d'un poble que està situat a la regió de Múrcia i que en els propers mesos s'agermanarà amb Premià de Mar. Potser a alguns no us sona de res però hi ha altres premianencs que hi tenen els orígens. Fins i tot hi passen les vacances d'estiu i hi van a veure sovint pares, germans i tiets. Fa pocs dies, amb motiu de les seves festes, he tingut l'oportunitat de visitar aquest municipi que no arriba als 10.000 habitants, on m'he sentit molt ben acollit. I us puc assegurar que allà, Premià de Mar, no és, ni molt menys, una paraula desconeguda.
I és que Premià de Mar, on no és cap casualitat que tinguem una plaça anomenada Calasparra, va ser el destí de molts calasparreños que van arribar al nostre poble fugint de les penúries que es patien en aquell moment, a l'Espanya de Franco. Van arribar a Premià de Mar amb l'esperança de poder millorar la qualitat de vida de les seves famílies. I n'estic segur que la majoria ho van aconseguir, sempre amb la vista i el cor posats a Múrcia, i molt especialment, a Calasparra.
Tots aquests ciutadans han ajudat a créixer Premià de Mar i Catalunya. Sense ells, sense la força de la seva feina ni el nostre poble ni el nostre país no seria el que avui és. Avui, els fills i els néts dels primers calasparreños són premianencs i se senten catalans.
Premià de Mar ha estat i serà terra d'acollida però també és de justícia recordar els orígens d'una bona part de premianencs.
Un agermanament amb Calasparra és un pas en aquesta direcció.