Miquel Buch i Moya

Ahir dimecres vam tenir ple extraordinari a l’Ajuntament de Premià. Com sempre que tenim ple, m’agrada dedicar la jornada a preparar tots els temes, a llegir els informes a fons, a buscar els antecedents i a obtenir tota la informació necessària per mirar de que no se m’escapi cap detall.

Soc dels que penso que els plens són l’essència del funcionament democràtic de tots els ajuntaments, i tot i que cada vegada la legislació de règim local n’ha anat retallant el contingut, continuen sent el centre del debat polític del municipi, per dir-ho amb paraules planeres, un parlament en petit.

Però el ple d’ahir no era un ple qualsevol. Vàrem tractar, debatre i aprovar dues qüestions que per la seva transcendència mereixen una especial atenció.

I també  vem encarrilar el futur del port Esportiu de Premià, una de les tres vergonyes de Premià. Després d’intenses i dilatades negociacions amb la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient, el ple va aprovar provisionalment el Pla Especial del Port que ha de representar pel municipi la recuperació d’un espai d’oci i convivència que Premià i el Baix Maresme necessiten, i a la vegada, una oportunitat perquè l’Ajuntament disposi d’espais per poder ubicar serveis per a les persones. Ahir vem donar un pas més, ferm i decidit, un impuls per la resolució d’una problemàtica històrica, la recuperació d’un espai privilegiat, la primera pedra per girar la ciutat de cara el mar.