En les darreres setmanes m'ha tocat parlar a molts mitjans de comunicació de la notícia que el govern espanyol no ingressarà a 53 municipis catalans la transferència mensual de l'octubre. L'executiu reté els fons a aquests consistoris perquè encara no han complert amb l'obligació de presentar la liquidació pressupostària de l'exercici 2010. Paral·lelament, m'he posat en contacte amb molts d'aquests municipis per analitzar individualment les possibles solucions per tal d'evitar aquest desbloqueig i per remoure els impediments o dificultats que han tingut alhora de presentar la liquidació del pressupost.
La casuística de cada un d'ells és molt variada. Des de problemes informàtics fins a dificultats polítiques per aprovar els comptes, passant per simples errors, manca de mitjans humans i materials i fins i tot el convenciment que sí que s'havia complert aquesta obligació dins de termini. Això si, en absolut he detectat una voluntat d'incomplir aquest tràmit, ni deixadesa, ni opacitat. Prova d'això és que en la major part de casos, el problema està en vies de solució i molt aviat l'executiu central els eliminarà d'aquesta llista negra.
Ara, després d'alguns dies de parlar-ne amb força gent, vull fer una reflexió. Sobretot per si a algú li ha quedat en entredit una lleugera tendència a "dimonitzar" les administracions locals i a presentar-les com a institucions poc transparents, sense organismes de control i només supervisades pels alcaldes i regidors o els polítics de torn. Res més lluny de la realitat.
I he fet un exercici. M'he parat a repassar una per una, les obligacions que tenim els ens locals de subministrar informació a administracions supramunicipals (Estat i Generalitat). Això, a banda dels controls interns propis de cada ajuntament (control polític i control per part de la intervenció de fons) i a banda de la creixent i positiva dèria que tenim alguns alcaldes de mostrar amb una claredat meridiana la situació de l'ajuntament, i no només això sinó que intentem, cada vegada més, fer partícips als ciutadans a l'hora de prendre decisions estratègiques i transcendentals pels nostres municipis.
Només en són alguns exemples, però crec que desmenteixen rotundament que no existeixi cap control sobre els ajuntaments. Veureu que alguns, m'atreveixo a dir, atempten clarament contra l'autonomia local i més que un simple control és un veritable exercici de tutela:

És més, en la modificació de figures del planejament urbanístic que tingui per objecte alterar la zonificació o l'ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic com a sistemes urbanístics generals o locals, la seva aprovació definitiva correspon al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques amb l'informe previ favorable de la comissió territorial d'urbanisme competent i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, i fins i tot en alguns supòsits s'ha de sotmetre l'expedient de modificació a dictamen de la Comissió Jurídica Assessora.

Òbviament això no s'acaba aquí. Només una breu ressenya per aquells que es pensen que això és "xauxa". En absolut!
Penso que ha d'existir un control rigorós a tot el que implica gestió pública. Control i transparència evidentment! Això si, en un moment en què tots tendim a mirar de simplificar el màxim els procediments, crec que també ha arribat el moment de desburocratitzar, també, aquestes relacions dels ajuntaments amb les altres administracions.
Aprofitem totes les eines que ens dóna la xarxa i guanyarem, com a mínim, en sostenibilitat. I plantegem solucions agosarades que acabin amb aquesta processó inacabable i "antiga". Menys papers i més passes equival a dir que fem millor les coses.

Per tal que entre tots en prenguem la mesura exacta, hem de saber que els ajuntaments ja fa molts anys que estan portant a terme competències que no els són pròpies i assumint el seu cost. Estem parlant d'un 26% de tasques que estem duent a terme, per les quals no rebem finançament.

Durant aquests anys, el món local ha reivindicat la necessitat d'acabar amb aquesta situació que condiciona la viabilitat econòmica dels ajuntaments, que condiciona el nostre paper com a prestadors de serveis, com a garants del progrés de les viles, pobles i ciutats i com a servidors dels ciutadans i ciutadanes.

I és que amb la situació actual, amb una disminució dels ingressos, amb una reducció de l'aportació de l'Estat, amb un increment molt important de les demandes dels ciutadans en serveis relacionats amb polítiques socials, atenció a les persones, educació, ... la situació ha esdevingut insostenible.

Sense mitjans, sense un nou model de finançament local, sense una política clara orientada a mancomunar serveis, a repensar el paper dels ajuntaments, difícilment ens en sortirem i els governs municipals ens convertirem en simples gestors del capítol 1 (despeses de personal) del pressupost, sense marge per a les polítiques actives ni per a la inversió i el manteniment dels equipaments existents, que dit sigui de passada, en molts casos són deficitaris.

I com que ja he començat dient que m'agrada fugir del catastrofisme, ens toca afrontar la situació i mirar de capgirar-la. Prou de lamentacions i passem a l'acció. Reivindiquem tots junts, administracions i ciutadans el paper que han tingut, tenen i tindran els ajuntaments, junts, davant d'on sigui. Diguem fort i ben alt que no defallirem, que som i volem ser. Repensem les nostres organitzacions, unim esforços, compartim èxits i fracassos, demostrem que la força del municipalisme rau en l'esforç de moltes i moltes persones que durant molts anys han contribuït, arreu de Catalunya, a teixir administracions eficients i eficaces per servir millor, reivindiquem el paper dels ajuntaments en la cohesió social, en la integració, en la justícia i en la construcció nacional de Catalunya.

Miquel Buch i Moya
Alcalde de Premià de Mar

Article publicat a El Punt Avui el 22 de setembre de 2011

Molt bon dia a tothom,

Permeteu-me que abans de res agraeixi a la Coral de l'Amistat i al Casal d'Avis de Can Manent la col•laboració en l'acte d'avui.

Benvinguts un any més a l'acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya.

Sempre he dit que una diada ha de ser festiva però també reivindicativa, lúdica però reflexiva, sense nostàlgia, sense lamentacions, fugint de la tristesa i d'estar cap cots al commemorar una derrota. La nostra Diada ha de ser plena, plena d'il•lusió, amb el cap ben amunt. Mirant més enllà, encarant el futur amb esperança, i recordant que hem de continuar treballant incansablement per ser allò que vulguem ser.

Aquest any, però, sincerament crec que cal que sigui una jornada d'afirmació. Només els pobles "normals" viuen la seva diada com una gran festa, però nosaltres som lluny de ser un país "normal".

El model d'escola que entre tots ens hem dotat i que ens ha permès enfortir el model de convivència i integració als barris i ciutats de tot el país no pot ser en cap cas alterat per posicions intransigents i minoritàries.

El sistema d'immersió lingüística que ara es posa en entredit representa, a més, la base que ha permès la pervivència del català com a llengua pròpia de Catalunya, que en els darrers anys ha promogut la integració de ciutadans i ciutadanes vinguts d'arreu i que, a partir de l'escola, han establert els seus vincles d'integració a Premià i a Catalunya. Un sistema que ha rebut el reconeixement internacional tant per l'aval científic de la UNESCO com per part d'experts i institucions que han reconegut la contribució del model lingüístic a l'escola catalana com a foment de la convivència.

I és que, al llarg de molts anys, segles, la nostra llengua va ser perseguida: se la va fer desaparèixer de la vida pública, de les institucions, de l'escola; se la va intentar arraconar i extingir; encara avui se la vol discriminar amb divisions fictícies mancades del més mínim rigor i, malgrat això, és ben viva al Principat, a les Illes, al País Valencià o a la Catalunya Nord, però necessitada d'ajut com a llengua minoritzada que és. Per això hem de dir que ja n'hi ha prou. La nostra llengua, l'espina dorsal de la nació, és intocable, innegociable.

Per això, vull convidar-vos a donar suport a les mobilitzacions convocades per a demà dilluns, data d'inici del curs escolar, a les 19.00 hores, davant dels ajuntaments de tots els pobles i ciutats de Catalunya, amb l'objectiu de rebutjar les sentències del Tribunal Suprem i la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en contra del model d'escola catalana. La convocatòria porta per lema Per un país de tots, l'escola en català.

Ens toca plantar cara. Plantar cara a la persecució de la llengua i els constants intents de diluir-nos en una Espanya que repetidament ens demostra que no entén la diversitat.

Que sovint ens ensenya la cara més amarga com a canvi de moneda a l'esforç i solidaritat que hem fet i que continuem fent en moments tant difícils com els actuals, per a les famílies, per a les empreses i també per a les institucions catalanes.

Estic convençut que la nostra història parlarà de nosaltres com els que vam fer realitat un canvi. Un punt i apart. Un ja n'hi ha prou. Hem de posar de manifest que afirmem que per damunt d'una història difícil i dolorosa i dels intents d'extingir-nos com a poble, sobresurt tossuda la determinació de catalans i catalanes de no desaparèixer i no deixar-nos diluir nacionalment. La voluntat decidida de defensar la nostra llengua, cultura, territori, paisatge, la nostra visió del món, en definitiva, la nostra identitat

Un canvi, una transició que defensi el que som, que ens porti a ser un país més lliure i pròsper. Solidari, donant oportunitats a tothom, sigui qui sigui i vingui d'on vingui. Un país generós però també un país agraït. Un país que no ens giri l'esquena. Un país que respecti la nostra voluntat.

I fer-ho és possible. La conjuntura actual, els canvis que reclama la societat, el trencament dels acords, els atacs a la llengua... ens porten cap a aquest camí.
Encarem aquest camí! Fem-ho junts, fem-ho democràticament, treballem i esforcem-nos plegats.

I mantinguem viu el compromís de tantes i tantes generacions a fer de Catalunya el que és: un gran país.

Deixeu-me acabar amb un fragment d'un poema de Martí i Pol, representant de les lletres catalanes, defensor de la nostra llengua i la nostra cultura:

Tenim a penes el que tenim i prou:

L'espai d'història concreta que ens pertoca,
I un minúscul territori per viure-la.
Posem-nos dempeus altra vegada
I que se senti la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti
I en acabat, que cadascú es vesteixi
Com bonament li plagui, i via fora
Que tot està per fer I tot és possible.

Visca Catalunya.

La Diada Nacional, l'inici del curs escolar, la Plaça dels Països Catalans, l'Amistat, les negociacions amb ADIF pel Baixador de Can Pou, la reactivació del Port després que la Generalitat hagi aprovat la pròrroga de la concessió, l'inici de les actuacions del projecte del Barri de Santa Maria, la continuació de la urbanització de carrers, places, ... endegar les converses amb qui calgui per les platges de l'estiu de l'any vinent, les dificultats pressupostàries per continuar prestant serveis de qualitat, la confecció del pressupost per a l'any que ve, la redacció d'un pla estratègic, el pla director d'equipaments, l'aprovació del pla local d'habitatge, l'organització interna de l'ajuntament després dels canvis de les darreres eleccions,... tot això, i me'n deixo unes quantes, són qüestions que ja a partir d'avui ens disposem a afrontar.

I ho afrontarem. De ben segur que ho afrontarem. Conscients del nou escenari polític i la nova configuració del consistori. Conscients que tot i tenir un regidor més que la legislatura passada, governem en minoria. Tinc molt clar que aquest escenari, si tots actuem amb responsabilitat, pot ser una oportunitat històrica per a Premià, una oportunitat única per buscar amplis consensos amb tots els grups, sense exclusions, per actuar i decidir conjuntament, per escoltar molt, per aparcar les diferències i centrar-nos en el que, sens dubte, ens uneix a tots els qui formem part del consistori, la il.lusió per millorar, per anar endavant, per afrontar els reptes que tenim i que tindrem, per salvar els obstacles i caminar plegats, regidors i ciutadans. És una gran oportunitat, i personalment, em sento molt còmode amb aquest escenari. Reconstruïm els ponts del prestigi, de la qualitat, oblidem les negociacions estèrils i els debats tensos, enterrem el tacticisme i aprofitem el temps, aprofitem la força conjunta i la lleialtat mútua entre tots els grups que conformem l'Ajuntament per salvar els importants reptes que tenim com a ciutat.

Ara és el moment de passar a l'acció. Ara és el moment de demostrar, amb fets, el perquè del "Junts fem Premià".

Som-hi!

La Festa Major està feta i pensada en dies viscuts amb intensitat del matí a la nit. Hi ha molta gent, molta, que treballa durant tot l'any perquè tothom hi trobi el seu moment, sigui a la claror brillant del sol d'estiu o a la fresca dels estels. A qualsevol hora, hi ha motius per sentir i compartir alegria, per oblidar els rellotges i els horaris i deixar, per uns dies, que sigui la festa la que ens marqui el ritme vital.

Pirates i premianencs, la millor manera d'agrair l'esforç de tantes i tantes persones, col•lectius, entitats i associacions és apreciant i admirant la nostra festa, participant-hi activament, gaudint-la, sentint-la nostra. Transformant aquests dies calorosos de juliol en experiències emocionals que recordem tota la vida, que configurin aquest substrat col•lectiu que ens defineix, aquest espai on s'hi troben les virtuts i els defectes que ens han fet com som i que, tornats a rellegir amb generositat i grandesa, ens empenyeran a deixar de ser com som, per ser millors.

Molt bona FESTA MAJOR!

Si em permeten, voldria començar amb una breu referència personal, els diré que durant el llarg camí de més de 15 anys de militància política, que m'ha dut fins aquí, fins a aquesta ple de constitució de l'Ajuntament, en molts moments m'he preguntat si la il•lusió i les ganes de canviar el món que tenia quan vaig començar s'esvairien, i si el fet d'ocupar un càrrec de govern i tenir una gran responsabilitat farien modificar els sentiments que des de sempre he tingut presents.

La resposta és que no! La il•lusió i els sentiments continuen intactes. La voluntat de transformació i les ganes de canviar el món també, les ganes de ser útil per Premià i d'aportar idees, esforç i treball també. Cregui'm-me que si no fos així, avui no seria aquí.

I si parlo de sentiments, avui puc dir que un dels sentiments que més m'acompanya és el de l'agraïment.

Sento un profund agraïment per totes les persones que durant tots aquests anys, des del restabliment dels ajuntaments democràtics, passada la llarga nit del franquisme, totes aquelles persones que han ajudat i han contribuït a construir i fer créixer el Premià que avui coneixem.

Parlo de ciutadans i ciutadanes, del teixit social i participatiu, d'entitats veïnals... que plegats i sovint amb silenci i sense protagonismes fan de Premià un poble millor. També vull agraïr als treballadors públics la seva feina, a tots! Però m'han de permetre fer un especial reconeixement a l'equip directiu, als cossos nacionals i al gerent de l'ajuntament.

També vull agrair a la Vila de Premià de Mar que d'una manera clara va dipositar recentment una gran dosi de confiança en el nostre projecte.

I per acabar el capítol d'agraïments. Vull agrair a la meva família que s'hagi sacrificat per veure'm feliç i ajudar-me a fer realitat el meu somni. El de servir el meu poble.

Avui prenc possessió de nou com alcalde, amb la mateixa actitud que vaig expressar després de conèixer el resultat electoral i que m'heu sentit dir en el darrer quadrienni. Amb la humilitat de ser un simple i humil servidor d'una col•lectivitat; amb un gran sentit de la responsabilitat pel pòsit de confiança que ens ha atorgat la Vila de Premià i pels reptes importantíssims i no exempts de dificultats que hem de saber superar entre tots.

I com que tinc claríssim que aquests reptes els hem de superar entre tots, com que tinc clar que només superarem les dificultats si reconstruïm els ponts del prestigi, de la qualitat, si oblidem les negociacions estèrils i els debats tensos, si enterrem el tacticisme i aprofitem el temps, si aprofitem la força conjunta i la lleialtat mútua entre tots els grups que conformem aquest plenari. Em comprometo personalment a practicar un exercici constant de diàleg, de recerca de consensos i d'acords, el que m'agrada anomenar "mà estesa".

He de dir que em sento còmode amb aquest escenari, el de la mà estesa, el del diàleg i el consens. Tant en els grans assumptes, com també en els petits. I que només sé fer-ho d'aquesta manera, com crec haver demostrat en els darrers anys.

Ja vaig dir en el darrer ple del mes de maig que havíem passat uns quatre anys complicats. I sé que els que vénen no ho seran menys. Sóc conscient de les enormes incerteses i dificultats que viu el nostre país, i de les quals Premià no se n'escapa. La crisi econòmica, no superada; les seves conseqüències socials, l'atur, la dificultat de mantenir el model d'estat del benestar; la crisi de confiança dels ciutadans en les institucions i en la política, materialitzada a Premià de Mar amb l'abstenció i un significatiu percentatge de vots en blanc. A tot això ens hi hem d'afrontar. També és el nostre repte i la nostra responsabilitat.

Som aquí, i ningú ens va dir que seria fàcil. La dificultat dels reptes ens ha d'esperonar i donar energies per superar les dificultats, els reptes han de ser un estímul i no una excusa.

I aquí hi juguem tots. Regidors, entitats, associacions, ciutadans i ciutadanes. I l'Ajuntament només ha de ser un motor de superació, un instrument potent per afrontar els reptes plantejats amb les millors garanties. Però insisteixo que les responsabilitats són comunes.

Malgrat tot, us he de dir que soc optimista. I aquest missatge d'optimisme vull saber-lo traslladar a tots els premianencs i premianenques. Tenim una Vila amb un altíssim grau de dinamisme i de capacitat d'iniciativa, de ganes de fer coses. Una Vila creativa i amb talent. Un teixit associatiu viu, potent, vertebrador. Una administració ben organitzada, capaç de donar resposta als reptes, capaç de liderar.

I alguns ja m'ho heu sentit dir més d'una vegada. El meu optimisme té una explicació. Crec en aquesta vila i en la seva gent. Crec en la capacitat de superació i de fer front a les dificultats. Crec en la força del treball i de la feina ben feta i en l'empenta per emprendre nous reptes i noves responsabilitats. Crec en el talent i en la capacitat creativa que tenim en molts àmbits, en la riquesa cultural i en el teixit associatiu. Crec que si aprofitem la força dels nostres actius i la sumem a l'esforç decidit per afrontar i superar els reptes, no solament superarem les dificultats, sinó que en sortirem més forts i més ben preparats.

Deixeu-me ara que us avanci quatre flaixos del que crec que ha de ser l'ADN de la gestió municipal que avui inicia aquesta etapa:

Un ajuntament per a tots, sense exclusions. Siguin d'on siguin, vinguin d'on vinguin, pensin com pensin. Pels infants, pels joves i pels que no ho són tant i també per a la gent gran. Per tots els barris, tots els carrers.

Un ajuntament transparent i clar, tant pel que fa a explicar als premianencs les decisions que es prenen, com per definir i dur a terme les accions de govern.

Un ajuntament dialogant, obert a les aportacions de tothom. Un ajuntament que escolta. Un govern que demana ajut i que vol ser ajudat. Un govern que continuarà fomentant la participació, la implicació, perquè tenim molt clar que la clau és comuna i que ningú que ho desitgi no ha de quedar al marge de participar en la millora, la transformació i el progrés de Premià de Mar.

Volem que la gestió municipal es caracteritzi per aquestes notes: austeritat, honestedat, responsabilitat, cohesió, esperit de treball i de sacrifici, voluntat de servei i capacitat de prendre decisions, amb un lideratge ferm, serè i dialogant.

Tenim un projecte agosarat però realista. Un projecte i un model que hem anat explicant durant la campanya electoral i que ha merescut la confiança dels premianencs. Un projecte que es va dibuixar amb les aportacions de molts ciutadans. Un projecte que està pensat, que té una raó de fons, que al darrera amaga la vitalitat i l'energia de tot un poble, un projecte que ha d'esdevenir un gran motor.

I aquest projecte l'hem de fer gran, vull continuar comptant amb les aportacions de tothom, especialment les que vostès han fet en els seus programes electorals.

Fins ara us hem demanat que imaginéssiu amb nosaltres, us hem proposat i continuo proposant de fer junts Premià, però ara ens cal un pas més.

Participem, decidim, actuem i transformem. Sense això serem una ciutat més i prou. I hem de ser molt més! Mirem la ciutat de cara, amb els ulls ben oberts.

Els hi he dit, participem, decidim, actuem i transformem i ara hi afegeixo... continuem recuperant allò intangible que és l'orgull de ser i de pertànyer a Premià de Mar.

El meu, el nostre és un model col•lectiu, que fuig dels individualismes i dels personalismes. Creiem en la col•lectivitat enfront de la individualitat. Tenim claríssim que el futur d'una vila es construeix amb implicació, amb valentia, amb l'assumpció de responsabilitats, cadascú la seva, sense dimissions però, tenint clar que l'aportació de cadascú, per petita que sigui, serà una contribució decisiva per aixecar el llistó, de l'autoexigència col•lectiva i per vèncer obstacles. Per això, junts hem de treballar, junts hem d'esforçar-nos, junts hem de debatre, junts hem de proposar, junts hem de decidir, junts hem d'il•lusionar-nos, junts hem d'imaginar, junts hem d'enorgullir-nos, i junts hem de sumar idees, empenta, talent i creativitat. JUNTS hem de fer Premià.

En les properes setmanes continuarem construint ponts de diàleg amb la resta de forces polítiques escollides democràticament i per voluntat del nostre poble.

Per presentar el que ha de ser el full de ruta d'aquests propers quatre anys, un pla d'acció en el qual volem reflectir la mesura d'una nova autoexigència i d'aquest aixecar el llistó dels nostres horitzons. Tornem a reconèixer Premià, un poble que ja és una vila gran, que rebutja la idea temptadora del ser ciutat pel ser ciutat i que aposta per la qualitat.

Perquè la ciutat per tothom, la vila de les persones que volem, només la farem amb la participació i la suma d'idees i voluntats, el que m'atreveixo a denominar com a "premianisme", aquesta lluita per superar-se, per construir espais de prestigi i de qualitat.

Assumeixo doncs aquest repte i aquesta enorme responsabilitat amb molta energia, coratge, humilitat, honestedat i agraïment.

Segur que hi hauran encerts i segur que també hi hauran errors. Segur que no plourà mai a gust de tothom i segur que la superació de les dificultats requerirà molt esforç, molt treball, molt diàleg i certa dosi de paciència. Ho assumeixo.

Tingueu però present que en tot el que faci, en tot el que fem, en tot el que decidim i hi haurà per damunt de tot una idea que és la nostra raó de ser, servir a les persones, defensar els interessos de Premià i intentar deixar el món una mica millor de com l'hem trobat.

Moltes gràcies,

Visca Premià i visca Catalunya

Des de l'endemà mateix de les eleccions, hem mantingut converses amb tots els partits que han obtingut representació, amb la intenció de formar un govern ampli, plural, sòlid i per buscar punts de trobada entre els programes de tots els partits. Allò de sumar idees i esforços que tant he repetit.

El meu compromís, a partir de demà, és el de continuar parlant i dialogant amb tots els grups. Tinc molt clar que els reptes importantíssims i no exempts de dificultats els hem de saber superar entre tots, i només superarem les dificultats si reconstruïm els ponts del prestigi, de la qualitat, si oblidem les negociacions estèrils i els debats tensos, si enterrem el tacticisme i aprofitem el temps, si aprofitem la força conjunta i la lleialtat mútua entre tots els grups que conformem l'Ajuntament. Per això en els propers dies espero poder continuar les converses per buscar acords, globals, puntuals, estables o temporals, però vull continuar confrontant les idees, els models i els projectes per continuar construïnt el Premià del futur, per continuar pensant Premià en gran.

Tenim temps i tenim voluntat, i això és molt important. Per això en els propers dies espero poder aprofundir més i anunciar-vos els resultats d'aquestes converses i el pla d'actuació municipal pels propers quatre anys.

Mentrestant, demà espero poder encetar aquesta nova etapa amb la confiança renovada dels premianencs i premianenques, amb molta energia, coratge, humilitat i agraïment.

La primera és que Premià ha valorat l'esforç, la feina feta i sobretot, la manera de fer-la d'aquests darrers anys. En definitiva, ha avalat la transformació de la ciutat i la necessitat que en aquesta transformació tots hi tinguem un paper determinant, sense exclusions. Allò que no m'he cansat mai de repetir, la suma d'idees, de propostes, de talent, per dir-ho d'alguna manera, el "junts fem Premià".

La segona és que assumeixo aquest repte amb una enorme responsabilitat. No em sento més alcalde que abans, però aquest majoritari recolzament dels ciutadans m'esperona per treballar encara més i millor per fer possible el projecte de Vila que entre tots hem anat teixint al llarg de molts i molts anys.

La tercera és que lluny de mirar-nos el melic, els homes i dones de Convergència i Unió, contents pel suport majoritari que hem tingut, ens disposem a afrontar aquest nou repte de governar quatre anys més amb molta humilitat, sense perdre de vista el que hem anat dient al llarg de la campanya, amb diàleg, buscant complicitats, sumant, amb mà estesa a la resta de partits, hagin obtingut o no representació, i conscients que només som una part d'aquest projecte, que les eleccions ens han donat un paper però que sense els premianencs i premianenques no serà possible dur a terme aquesta voluntat de construir ni avançar.

Fins ara us hem demanat que imaginéssiu amb nosaltres, us hem proposat de fer junts Premià, i ara ens cal un pas més. Participem, decidim, actuem i transformem. Sense això serem només una ciutat més. I hem de ser molt més. Mirem la ciutat de cara, amb els ulls ben oberts. Participem, decidim, actuem i transformem i continuem recuperant allò intangible que és l'orgull de ser i de pertànyer a Premià de Mar.

La col•lectivitat enfront de la individualitat. Tenim claríssim que el futur d'una vila es construeix amb implicació, amb valentia, amb l'assumpció de responsabilitats, cadascú la seva, sense dimissions, tenint clar que l'aportació de cadascú, per petita que sigui, serà una contribució decisiva per aixecar el llistó de l'autoexigència col•lectiva i per vèncer obstacles. Per això, junts hem de treballar, junts hem d'esforçar-nos, junts hem de debatre, junts hem de proposar, junts hem de decidir, junts hem d'il•lusionar-nos, junts hem d'imaginar, junts hem d'enorgullir-nos, i junts hem de sumar idees, empenta, talent i creativitat. JUNTS hem de fer Premià.

Però en aquest JUNTS, probablement hi hagi també una certa inspiració en un poema que potser m'heu sentit dir molts cops. Diu en Martí i Pol "el poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra petita veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres".

El meu secret és que estic convençut que amb els compromisos que al llarg d'aquests dies hem anat presentant, amb el projecte de ciutat que entre tots hem anat dibuixant, amb la força que ens donarà treballar tots JUNTS, podrem continuar transformant i millorant la nostra vila i podrem continuar servint aquesta col•lectivitat que entre tots conformem. Tant de bo que aquest sigui un secret compartit, motor de força i voluntats comunes al servei de la nostra ciutat, PREMIÀ DE MAR.

Dimecres, 18 de maig. Encarant els últims tres dies de campanya electoral. Per ara, contents i satisfets. Una campanya en positiu, explicant els nostres 100 compromisos que hem teixit junts amb molts i molts premianencs que hi han volgut dir la seva. Malgrat la pluja que ens ha fet la guitza en dos actes, i la suspensió dels actes per solidaritat amb la ciutat de Lorca i amb les nostres dues viles agermanades de Calasparra i Cehegín, notem el suport, l'escalf i els ànims de molta gent.

No ens cansem ni ens cansarem d'explicar arreu el nostre model de ciutat. Una ciutat cohesionada, compacta, forta socialment, rica a nivell d'entitats, amb espais de trobada entre els veïns, parcs, serveis, equipaments, amb punts de connexió entre barris per afavorir-ne la comunicació i disminuir els problemes de circulació, més segura, més neta, en definitiva, una ciutat DINÀMICA, ALEGRE I VIVA.

I tot això ho volem continuar fent ESCOLTANT. ESCOLTANT les entitats, els comerciants, els barris, els col•lectius, i totes i cadascuna de les persones. Ho volem continuar fent PARLANT. Parlant i dialogant amb tothom, pensin com pensin.

I ho volem continuar fent CONJUNTAMENT. Fent participar a tothom, amb una participació autèntica, eficaç, buscant la implicació de tothom que vulgui millorar Premià, colze a colze.

Només així els pobles i ciutats avancen. Només amb aquesta suma, les viles poden veure el futur amb il•lusió.

Per això us vull demanar una cosa,

Tant si aquest diumenge decidiu que continuem tenint la responsabilitat de govern a l'ajuntament com si no, jo us demano que ens continueu comunicant les vostres inquietuds, que tingueu un esperit crític per construir un poble millor. Passi el que passi el dia 22 vull continuar escoltant els problemes i neguits de tots, els sentiments i projectes individuals i col•lectius dels premianencs. No tingueu cap por de dir-ho. Sigueu lliures de dir el que penseu. El meu compromís, el nostre compromís és que hi serem, per escoltar, per dialogar i per ajudar en tot el que puguem.

Un projecte, una idea, un equip, una manera de ser, ... no s'improvitza. Passi el que passi diumenge, no canviarem. Continuarem treballant, escoltant, dialogant, servint i movent-nos al servei d'una idea que ens apassiona, PREMIÀ DE MAR.

Fa poques hores que ha començat la campanya electoral per a les properes eleccions municipals del 22 de maig. A les 12 de la nit vam penjar el primer cartell. Tenim per endavant 15 dies que volem aprofitar per explicar quin és el projecte que volem per a Premià al llarg d'aquests 4 anys. Però no només això, sinó quina és la idea que tenim pel futur, per millorar, per continuar amb la transformació necessària que ens vam proposar ja fa uns anys.

Vull ser positiu i explicar que tenim un bon projecte pel Premià d'avui i del demà. Que passa per molts camins, però n'hi ha un d'indispensable: comptar amb tothom, amb totes i tots el premianencs, sense exclusió.

M'agradaria que fos la campanya del debat d'idees, de buscar consens en els projectes per sumar més, per això fugiré de la denúncia i de la crítica als companys dels altres partits. Que la campanya serveixi per construir ponts de prestigi, de qualitat. Oblidem els debats estèrils i tensos. Enterrem el tacticisme i aprofitem el temps. Estic convençut que ens ho podrem passar molt bé -que d'això es tracta-, des de la lleialtat mútua entre tots els grups polítics que volem servir Premià des de l'Ajuntament.

Jo no sé què passarà el dia 22 de maig. Només vull dir que allà on estigui, sigui al govern o sigui a l'oposició, mantindré el meu únic compromís, l'únic objectiu que em mou a tornar a presentar-me: servir i defensar els interessos de Premià de Mar i de la seva gent, amb fermesa, amb devoció i amb humilitat.

Aquesta setmana hem tancat el programa electoral de Convergència i Unió per a les properes eleccions municipals del dia 22 de maig. Un programa electoral que recull 100 compromisos concrets i que configuren un projecte de ciutat, una idea de futur i una voluntat d'observar i entendre Premià des de la globalitat, mirar-lo des de molt amunt, entendre'l com un tot, estimar-lo com és, i imaginar-lo novament, amb els paràmetres de qualitat que volem, perquè som tossuts i som exigents.

Aquests 100 compromisos per continuar, junts, fent Premià, són fruit de les aportacions que des de fa més de dos mesos hem anat rebent a través de la pàgina web www.imaginapremia.info. En concret, 237 suggeriments, idees, crítiques i somnis compartits, que han provocat un debat viu i molt enriquidor.

Són 100 compromisos perquè volem continuar amb la transformació de la ciutat. La voluntat transformadora no ens fa cap por. Particularment, sóc dels que faig bandera d'una idea rotunda de transformació, no només del paisatge urbà, dels serveis, del benestar, de l'organització, .... Idea que comparteixo amb la gent que forma part de la candidatura de Convergència i Unió. De fet, hem treballat, treballem i treballarem per agradar-nos més, perquè agradant-nos més també ens estimarem més. I el nostre projecte només és una eina per organitzar, regular i sustentar aquesta transformació. Això sí, una eina plenament justificada per l'experiència que ens han donat aquests anys de govern i per la participació de tants i tants premianencs que han volgut fer aquest exercici d'imaginar com volem la ciutat del futur.

Quin futur tindríem sense una idea atrevida, agosarada, capaç de moure un projecte comú, amb un horitzó compartit?

En aquest programa que publicarem els propers dies hi trobem la mesura d'una nova autoexigència i d'aquest aixecar el llistó dels nostres horitzons que reclamem. Tornem a reconèixer Premià, un poble que ja és una vila gran, que rebutja la idea temptadora del ser ciutat pel ser ciutat i que aposta per la qualitat.

I aquest és el nostre compromís, aquests són els nostres 100 compromisos que hem treballat junts i que volem fer junts.

Moltes gràcies als qui heu imaginat, als qui heu volgut sumar idees, propostes i intencions que han enriquit aquest projecte engrescador, valent i agosarat per continuar construint, tots junts, el Premià dels nostres fills i dels nostres néts.

Sense abandonar la meva tasca i responsabilitats he volgut però prioritzar i deixar de banda d'altres assumptes com el bloc, el facebook, el twitter i d'altres, per estar concentrat en un assumpte per a mi molt important.

A la cantonada tenim les eleccions municipals i calia posar negre sobre blanc una llista de persones que seran les que formaran part de la candidatura de CiU a Premià de Mar, i la veritat és que fer una llista és complicat, molt complicat.

Des de ja fa força dies que parlo amb moltes persones. Gent que em van acompanyar fa quatre anys i que continuaran fent-ho, d'altres que no. Homes i dones que volien formar i formaran part del nou projecte que encetarem aviat, i també d'altres que no.

Aquests han estat dies de dormir poc i malament, dies en els quals he hagut de prendre decisions, algunes a contracor. Perquè per a mi fer una llista electoral, formar part del grup de persones que han d'escollir els i les representants de Convergència i Unió a l'Ajuntament, és una tasca d'una gran responsabilitat i seriositat. I per tant m'ho prenc com un exercici d'aquells que requereixen abstraure's de gairebé tot per fer un bon treball adequat a la ciutat que tinc l'honor i l'orgull de representar.

S'hi han de combinar diversos factors, les capacitats de cadascú, el compromís i l'estima amb el municipi, les possibilitats, els valors, els principis, la gestió, el sentiment, la confiança... I evidentment també s'hi barregen d'altres sentiments des de l'altra banda, del tot legítims.

Avui, ja amb una acord pres, però sabent que encara manca el vist i plau legal i definitiu, de moment deixaré de banda parlar-vos del nou equip de persones i acabaré aquest article parlant dels que no ens hi acompanyaran.

Vull, per tant, mostrar un profund i sentit agraïment personal i una admiració per la generositat d'aquells que, tot i que ho voldrien, no formaran part de la candidatura de CiU per a les eleccions del mes de maig. Especialment els regidors que hem fet camí junts en els darrers 4 anys.

D'ells he après diàriament, moltes coses. Les seves aportacions ens han enriquit a l'equip i al projecte però ara, l'aritmètica complexa de la confecció de les llistes, la mínima -però imprescindible renovació-, fan que s'acabi la seva tasca a l'Ajuntament.

Només els demano una cosa. Que continuïn posant al servei de Premià i de Catalunya les ganes de servir, la il•lusió, l'experiència que han tingut i tenen. Que l'ensenyança que hem rebut d'ells, la puguem seguir rebent, des d'altres àmbits, amb d'altres responsabilitats, amb la voluntat de contribuir per sumar i per millorar. Ells són uns actius que la ciutat, els ciutadans, no ens podem permetre el luxe de prescindir-ne. I espero poder comptar amb ells.

Darrerament he anat repassant la feina feta d'aquest mandat. Avui vull parlar de l'equip que ha fet possible aquesta feina.

Com he dit en articles anteriors, del balanç d'aquests 4 anys me'n sento satisfet. M'ho miro en perspectiva i és tangible que aquests 4 anys no han estat un impàs per Premià. L'equip de Convèrgencia i Unió hem treballat de valent, hem tingut ganes i il·lusió. Hem sabut treure aquell esperit crític que ens serveix per millorar dia a dia. Ens ha unit la voluntat de sumar, de ser un equip amb un únic missatge, l'esperit de servei a un poble que ens estimem.

I per acabar, també hem tingut fe. I no parlo de la fe en el camp religiós, no! Més aviat és la fe que en Lluís Llach ens cantava durant la llarga nit del franquisme. Ell deia...

"fe no és esperar,
fe no és somiar,
fe és penosa lluita per l'avui i pel demà"

Fe en Premià i tota la seva gent, fe en les ganes de fer millor les coses i fe en fer de Premià pot ser un poble millor.

Com deia, al darrera de tota la feina feta hi ha un equip de persones. Un conjunt d'homes i dones que a vegades passen desapercebudes però que són les veritables protagonistes. Persones que m'han acompanyat aquests 4 anys i que estic immensament agraït que ho hagin fet i especialment de la manera que ho han fet.

Miquel Àngel Méndez. Assenyat.

Durant aquests quatre anys li ha tocat ballar amb la més lletja. Gràcies a la seva responsabilitat i al seu rigor, no hem estirat més el braç que la màniga i les finances de l'Ajuntament ens han permès no frenar la inversió.

Marisa Ferreras. Incombustible.

Coneix més bé que ningú tots els racons del terme municipal. No hi ha hagut dia que no hagi vingut a l'Ajuntament preocupada per aquella vorera, aquell fanal o aquell carrer que no està prou net.

Vicenç Yarto. L'experiència.

El seu coneixement de la ciutat i de l'administració, la seva experiència, tranquil·litat, saber fer i també el seu sentit de l'humor ens han ajudat a enfocar millor els problemes, quan n'hi ha hagut, i a treure ferro a les coses que no són importants.

Anna Maria Medina. Responsable.

Sempre hi és quan necessito un consell, un nou punt de vista. Per ella ha estat una legislatura complicada a nivell personal, però no ha defallit ni un instant i sempre ha sabut què dir i què fer. Treballar pels altres és la seva vocació.

Imma Morales. Enèrgica.

És molt difícil seguir-li el ritme. Sempre amb coses al cap i coses a fer. Acaba un acte pels avis i mentre recull les taules ja està pensant en el proper. Per ella, el seu millor premi ha estat rebre l'afecte de la gent gran de Premià.

Jordi Penalva. Dinamitzador.

No han estat dels seus millors anys personalment parlant. Però no ha fallat, hi ha posat temps, ganes, il·lusió i sobretot "anar amunt i avall" tots els dies de la setmana per estar al costat de l'esport.

Pere Orriols. El somriure.

Un amic de l'escola amb el qual em vaig retrobar a Convergència. Sabia que l'administració pública era quelcom desconegut per a ell. Però s'hi ha esforçat i crec que no en té un mal gust a la boca. Ah, i ni en les pitjors situacions ha perdut el somriure, la qual cosa és d'agrair.

Roger Muntañola. Parlamentari.

La seva preparació i formació, unit amb la seva dialèctica fan que tingui un futur prometedor. Ara ja és Diputat al Parlament, però durant aquests anys ens ha demostrat tenir unes aptituds que de ben segur el portaran a ser cridat per fer grans coses.

- En treball, ocupació i desenvolupament econòmic, a banda d'aconseguir que el SOC (Servei d'Ocupació Català) tingui la seu del Baix Maresme a Premià. I abans de seguir, deixeu-me obrir un parèntesi:... a diferència de tots els altres serveis de la Generalitat o l'Estat que tenim a Premià, amb aquest vam negociar que ens paguessin un lloguer. I vam decidir que aquest lloguer, anés destinat a despeses de caràcter social fins que no puguem iniciar el projecte amb Premià de Dalt de fer un centre de recursos per a la gent gran a Can Vilà. Tanco el parèntesis. A banda d'això, també hem posat en marxa un paquet de mesures per lluitar contra l'atur al nostre municipi, l'objectiu del qual es divideix en tres grans eixos: promoció de l'ocupació; promoció de l'ocupabilitat d'aquelles persones que es troben en situació d'atur; i promoció del desenvolupament econòmic del municipi. S'han contractat més de 100 persones en diferents plans d'ocupació, ...

- Hem desencallat la situació jurídicament complexa del Port de Premià de Mar. Ben aviat podrem gaudir de la zona d'oci i d'un nou espai que ens permetrà començar a obrir la ciutat de cara al mar.

- El baixador de Can Pou. Després d'anys i anys de negociacions amb l'Estat, tenim un compromís ferm amb ADIF que finalment ens construiran el baixador de Can Pou.

- Però a més a més de gestionar el dia a dia, hem planificat pel futur. El POUM, el Pla Local d'Habitatge, el Pla Director de Clavegueram, el Pla Director d'Equipaments que iniciarem en breu, el Pla d'Acció per l'energia sostenible, el mapa del patrimoni, el mapa d'instal•lacions esportives...

- I la feina no només ha estat portes enfora, l'estructura de l'ajuntament també ha tingut canvis en positiu. Hem canviat estructures, dinàmiques, circuits interns per millorar l'atenció i servei als ciutadans.

I també per fer front a la situació econòmica, hem estat capaços de capgirar i reduir les despeses internes o de reduïr els terminis de pagament als proveïdors, a 45 dies (val a dir que fa uns anys, amb governs d'altres partits teníem la fama de ser dels més mal pagadors i això significava que tot era molt més car).

Però hem i volem seguir transformant la ciutat; hem fet molta feina, i l'hem de saber explicar amb orgull però també hem de mirar endavant i ho hem de fer en positiu. Jo no em presento per reivindicar la feina feta, que la feina feta ja és patrimoni de tots els ciutadans i ciutadanes de Premià. Vull tornar a ser alcalde perquè les els premianencs i les premianenques vivim temps difícils. Ara més que mai és l'hora de donar un pas endavant, de donar la cara, de lluitar amb força per construir un futur millor, de lluitar contra la crisi econòmica i contra els seus efectes. Són temps difícils per la societat i per la ciutat amb prop de 2.500 aturats, i això no ho podem oblidar. Hem de fer més esforços encara per continuar estan al costat dels que pitjor s'ho passen; de marcar prioritats, de prioritzar la despesa social i la creació de llocs de treball, donant suport a nous projectes emprenedors, i al teixit productiu i comercial de la ciutat.

Mireu, mirant enrera, durant els darrers anys, em sento satisfet del què hem fet. Segur que amb errors, segur que amb desencerts, segur que no hem satisfet totes les demandes, ... Però em sento satisfet i més encara de com ho hem fet.

Vam proposar-nos la necessitat de fomentar la participació ciutadana, la implantació d'una nova manera de governar, escoltant propostes i idees. Parlant amb tothom, tenint molt clar que l'Ajuntament ha de ser una suma d'idees i voluntats i no un alcalde i uns regidors. I així ho hem fet.
Aquesta transparència, aquesta voluntat d'informar de totes les decisions que prenem; sabent que no tot es pot preguntar ni consultar però que hi ha moltes decisions que sí que es poden prendre amb els ciutadans al costat, especialment les que afecten a la transformació urbanística i paisatgística de la ciutat, és el que penso que evita que els ciutadans s'allunyin més de la política. Si convidem a participar, si sumem i no restem, si escoltem i debatem, lluitem contra la desafecció, ens acostem als ciutadans i fem realitat aquella dita que ja m'heu sentit dir, que governar no vol dir manar, sinó servir.

Deixeu-me fer una repassada d'aquests quatre anys d'una manera breu i que faré en 2 articles diferents:

- A nivell d'equipaments, la nova Biblioteca, la piscina, el Voramar, l'Amistat, el Casal d'Avis, la rehabilitació de l'Escola de Música, Can Roure, i ben aviat el tanatori.

- A nivell d'infraestructures; pavimentació de carrers, renovació dels serveis de subministrament d'aigua, clavegueram, enllumenat, la millora de l'espai públic, supressió de barreres arquitectòniques, la plaça dels Països Catalans, la Plaça Martí i Pol que iniciarem imminentment... i la renovació dels parcs infantils que des de fa 2 anys que volem fer, però que fins aquest any no hem pogut tirar endavant. Però del que em sento més orgullós és d'allò que fins ara semblava impossible i ningú se n'havia sortit:hem sabut desencallar definitivament la zona industrial la zona sud de Premià i aquesta mateixa primavera començaran les obres i tindrem un sector empresarial "d'indústria neta" (sense xemeneies) que ens donarà llocs de treball. (Continuarà...).

El 7 de maig de l'any passat, en aquest mateix blog, arran de l'adhesió de Premià de Mar al pacte d'Alcaldes i Alcaldesses contra el canvi climàtic, escrivia que el nostre compromís amb la preservació del medi, del patrimoni natural, pel foment de les energies renovables, ... havia d'anar acompanyat de mesures desacomplexades, d'estalvi energètic, de sensibilització ciutadana, d'implantació d'energies renovables, d'una actuació transversal.

Abans d'ahir, el Ple de l'Ajuntament va aprovar per unanimitat el Pla d'Acció per l'Energia Sostenible de Premià de Mar, una magnífica notícia perquè la ciutat disposarà d'un full de ruta i d'una planificació a llarg termini que guiarà les polítiques ambientals del futur.

Preparant la meva intervenció en el ple, i conscient que la meva sensibilització per la protecció del medi ambient no és d'ara, sinó que procuro tenir-la present en tot allò que fem, he repassat algunes dades dels darrers anys, que, tot i que potser no són perceptibles, si que m'il·lusionen especialment i per això les vull compartir.

Tot i que en els últims tres anys hem incrementat el nombre de punts de llum al carrer en prop de 114 punt nous, hem pogut reduir el consum elèctric en un 14 %. Quant als semàfors, l'increment del nombre d'aparells en un 10% ha anat acompanyada d'una reducció del consum en un 83 %.

Això, no deixarien de ser dades estadístiques i més aviat fredes si no fos perquè, només a nivell de Premià, ha suposat la reducció de 62.517 Kg de CO2 a l'atmosfera, la reducció de 474 làmpades de vapor de mercuri, que traduït en paraules entenedores, vol dir la preservació de 13.295 metres quadrats de zona verda.

Tot això no es veu, però hi és, i és tant o més important que qualsevol actuació que puguem fer, perquè tal i com ja vaig dir ara fa prop d'un any, tornant de Brussel·les de la signatura del pacte d'Alcaldes i Alcaldesses es tracta que entre tots i totes tinguem clar que allà on vivim, el nostre entorn, la nostra terra, constitueix una herència insubstituïble, i que la volem transmetre en les millors condicions a les generacions futures.

Un dels verbs amb els quals més m'identifico com alcalde, en la meva feina diària i quan m'imagino el futur de la Vila, és el verb SUMAR.

SUMAR és una de les primeres operacions matemàtiques que aprenem de ben petits, primer amb els dits, després amb el llapis, després amb el cap i finalment amb la calculadora. SUMAR, com a concepte d'afegir, d'aglutinar, com a contrari de restar, de perdre, d'anar enrere. SUMAR per construir.

Diu en Martí i Pol en un poema que no em canso de llegir: "el poble és el conjunt del nostre esforç i de la nostra petita veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d'altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altre"'.

I jo us proposo SUMAR. Sumar esforços, sumar treball, sumar idees, sumar pensaments, sumar debats, sumar impressions, sumar experiències, sumar il•lusions, sumar voluntats, sumar propostes, sumar missatges, sumar gestos, sumar actituds, sumar responsabilitats, sumar reflexions, sumar valentia, sumar ensenyances, sumar orgull, sumar autoexigència, sumar imaginació, sumar empenta, sumar talent, sumar capacitat creativa, sumar reptes, sumar somnis, en definitiva, SUMAR PREMIÀ.

Si tots junts sumem tot això, si plegats aprofitem aquesta força que com a Vila tenim en molts àmbits, si aglutinem i incorporem l'esforç de tantes i tants premianencs amb esperit constructiu i positiu, podrem continuar transformant, millorant i construint un futur amb optimisme i il•lusió, només amb els límits que nosaltres, tots junts, fixem.

Parlava fa dies amb un company que havia estat alcalde d'un municipi i em comentava de la dificultat que havia trobat per fer participar els joves de la vida de la ciutat, d'implicar-los en les activitats i en les decisions de futur, de mobilitzar-los a través de les entitats, ...

I primer vaig pensar-ho dins meu, però després li ho vaig explicar. Per dir-ho d'alguna manera, que a Premià, tot i que no és fàcil, tenim molts joves implicats i mobilitzats.

A Premià tots sumem, i els joves també. La vida cultural i associativa de la ciutat l'han forjat molts ciutadans i ciutadanes, però els joves també. La Festa Major, el Carnaval, el Premià Jove, l'Ajuntament Jove,... es fan, i es fan bé, i fins i tot s'han convertit en un referent festiu i cultural del Maresme. Perquè l'esperit i la voluntat de tots, especialment dels joves de Premià, empenyen a tothom a créixer socialment, i la seva aportació és fonamental i decisiva en molts àmbit, no només en el lleure. Per exemple, en l'àmbit esportiu, tenim una gran base esportiva amb més de 35 entitats i milers de nens i joves que s'eduquen practicant l'esport.

Per això puc dir, amb un cert orgull, que a Premià no és el cas. Òbviament hi ha de tot, com a tot arreu, però etiquetar els premianencs d'una determinada generació, no és just ni és cert. Els joves, com la gent gran o els infants, són un pilar fonamental que sustenta la nostra fisonomia com a vila. La seva aportació ha contribuït, sens dubte, a fer-nos com som.

Us explicaré una cosa. Dels suggeriments que fins ara hem rebut a la pàgina web www.imaginapremia.info, la gran majoria provenen de gent jove. Propostes de tots els gustos amb un únic objectiu, contribuir per millorar, per afrontar el futur, que també és el seu, per mirar l'horitzó pensant Premià en gran, perquè abans de construir s'ha d'haver pensat, s'ha d'haver imaginat.

I per això, convido, si hi ha algú que pensa, diu o sent que a Premià no es té en compte els joves, que proposin, demanin, manifestin, exposin i lluitin per demostrar que la ciutat és viva i que l'empenta i el coratge d'aquesta generació ens fa mirar el futur amb optimisme i il.lusió.

Recentment he conegut les dades del tancament econòmic de l'Ajuntament de l'any 2010. He de reconèixer que cada any succeeix el mateix. Per aquestes dates, ja espero el dia que des de serveis econòmics m'explicaran quina és la situació... Per entendre'ns, a mi em recorda una mica quan, després de fer un examen, et donaven les notes i tu les assumies amb aquella innocent expectació.

Bé, el cert és que, sense ànim de cansar-vos amb xifres i xifres i conceptes inintel·ligibles, que fins i tot a mi em va costar aprendre, crec que és bo informar de la situació econòmica de l'Ajuntament. La gestió transparent de la res pública és un objectiu que ens vam marcar fa quatre anys i que no abandonarem perquè no sabem fer-ho d'una altra manera.

Dins d'un context econòmic molt negatiu en general, per tothom, però també pels ajuntaments, podem dir que a Premià de Mar hem aguantat la tempesta i hem situat a l'Ajuntament en una bona disposició per afrontar els anys vinents.

Només quadre dades.

Hem tancat el 2010 amb un estalvi net positiu de 595.513,63. Això vol dir que després de pagar els crèdits que té l'Ajuntament encara generem estalvi.

Hem tancat el 2010 amb un resultat pressupostari ajustat positiu de 316.024,07€. Això vol dir que hem ingressat més del que hem gastat.

L'estabilitat pressupostària que surt d'una fórmula matemàtica que calcula diferents paràmetres del pressupost, és positiva.

El percentatge d'endeutament que té l'Ajuntament està molt lluny del màxim permès per la llei per endeutar-nos (12 punts per sota).

Tot i aquestes dades positives, en tenim una que no ens acaba d'agradar, el romanent de tresoreria. Que també surt d'una fórmula matemàtica i que em jugaria un pèsol, com diu en Puyal, que la majoria dels ajuntaments de l'estat espanyol el tindran com nosaltres.

Per tant, si agafem totes aquestes dades, podem dir, com a resum del tancament del pressupost de l'any 2010, un any "complicat" econòmicament", que l'Ajuntament ha fet una bona feina i s'ha adaptat al moment que estem vivint.

Estic convençut que no seran pocs els ajuntaments que presentaran aquestes dades fora de termini, o fins i tot un cop passades les eleccions municipals. Nosaltres ens hem decantat per presentar aquestes xifres ara, per responsabilitat i transparència. Perquè després d'aquests 4 anys així hem encarat el futur. Obrint els ulls i marcant el camí.

Fent un esforç més dels que estem fent per muscular i preparar encara més l'Ajuntament i poder garantir els serveis que estem donant i continuar prioritzant estar al costat de les persones que més pateixen.

Tot plegat un any més sense augmentar pràcticament els impostos, però amb el balanç, per exemple, d'haver doblat el pressupost dels Serveis Socials al cap de 4 anys.

I ho hem fet junts perquè creiem que el futur de Premià de Mar passa pel debat, pel diàleg, per la suma d'idees i voluntats, per l'aportació de tots els premianencs i premianenques, pel desig col·lectiu de millorar, per l'autoexigència i per imaginar conjuntament la ciutat que entre tots volem.

Per això us proposo que IMAGINEU AMB NOSALTRES. Us proposem que participeu en la confecció de les propostes que formaran part del programa electoral de Convergència i Unió en les properes eleccions municipals del dia 22 de maig de 2011.

Volem dialogar, volem compartir i volem deliberar, perquè entre tots, volem millorar.

Entre tots hem de ser capaços de treballar un programa amb visió de futur, agosarat, que reculli les necessitats de la nostra vila pels propers anys, i per això compto amb la implicació personal de tots els qui imagineu, com jo, el Premià del futur.

Feu-nos arribar les vostres aportacions, els vostres suggeriments, allò que us neguiteja, allò que heu somiat... mitjançant la pàgina web www.imaginapremia.info.

.

Dic això, perquè en les darreres tres setmanes hem hagut d'afrontar una situació complexa i inesperada. La situació econòmica general, la crisi per la que passen moltes empreses de molts sectors, però especialment el de la construcció, en ha afectat plenament. L'empresa adjudicatària de la segona fase de les obres del teatre de l'Amistat ha presentat concurs de creditors, el que abans es coneixia com una suspensió de pagaments. Administrativament això té uns efectes duríssims, en el sentit que, en condicions normals, això equival a una rescissió contractual i l'obra s'hauria d'aturar fins que el Jutjat Mercantil corresponent fes la liquidació del concurs. Estem parlant, pel cap baix, d'un any amb les obres aturades.

Han estat tres setmanes de pujada, de nervis i tensions, de moltes reunions i trucades fins altes hores de la nit per intentar trobar una solució, per intentar que les obres poguessin continuar i poder disposar del teatre que tants i tants esforços ha suposat per molts premianencs i premianenques.

No sempre és així, però en aquest cas la constància i la perseverància han donat els seus fruits. Fa 24 hores que hem arribat a un acord amb l'empresa adjudicatària perquè les obres no s'aturin, perquè es retirin i l'obra la puguin continuar els subcontractistes que ja hi estaven treballant. Per tant, tal com deia en el meu escrit en aquest bloc del dia 9 de juliol de 2010, les obres de l'Amistat s'acabaran! I s'acabaran bé, molt bé. Aviat, no tant com voldríem però aviat, podrem gaudir d'un gran equipament. Gran en tots els sentits, teatre, multifuncional acompanyat d'uns espais per a les entitats i els seus usuaris. I en bona part haurà estat gràcies a la implicació, insistència i ganes de millorar dels premianencs i premianenques, i a la constància i perseverància de tots per vèncer les dificultats.

Si alguna cosa he après durant els darrers anys és la necessitat de treballar en equip, de sumar esforços, idees i voluntats, de sentir-me integrant d'un projecte col·lectiu, d'escoltar totes les veus, les concordants, però sobretot les dissonants i d'acceptar les crítiques i encaixar-les si serveixen per construir, per anar endavant.

El meu equip és Premià de Mar. Tots! Des dels que hem nascut aquí fins el darrer que, vingui d'on vingui, acaba d'empadronar-se per incorporar-se a la ciutat, tots junts fem un equip. No som l'agrupació arbitrària d'habitatges i carrers, volem ser la unió d'un grup de gent, amb alegries i maldecaps compartits, per caminar amb una idea conjunta de futur.

El proper dijous, 17 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, al Centre Cívic, presentaré públicament la meva candidatura a l'Alcaldia. M'agradaria molt que m'hi acompanyéssiu. Ser cap de llista és un repte, una il·lusió, un compromís, un honor, però no deixa de ser una anècdota. El que importa és el projecte, l'equip, el treball de tothom, la il·lusió i la suma d'esforços, per això compto amb tots vosaltres, sense el vostre ajut ni seríem on som ni podríem plantejar-nos anar més enllà.

Fins dijous!

Aquesta setmana he rebut a l'Ajuntament una visita d'aquelles que te'n recordes durant molt de temps, potser fins i tot no les oblides. Una visita que t'obliga a mesurar contínuament el què expliques i com ho expliques, a emprar les justes paraules i a fer entendre el nostre paper a l'Ajuntament.
No venien a queixar-se, ni a vendre cap producte ni a oferir cap servei. Només venien per aprendre, per preguntar, per escoltar i per demanar-me algunes coses per la Vila, que pels seus ulls són les més importants.
Van preguntar per la nostra feina, pels parcs i les places, per la neteja dels carrers, pels aparcaments, per l'atur, per l'enllumenat, pels semàfors, pels passos de vianats, ... i escoltaven amb els ulls com taronges el que els hi explicava.
Van dir el que pensaven, sense embuts, amb una sinceritat i innocència envejables, i amb una il.lusió per saber i per millorar, que com a alcalde m'enorgulleix i em fa mirar el futur de la ciutat amb més optimisme que mai.
Són premianencs i premianenques que omplen d'alegria les seves cases, les seves famílies, la ciutat. Són el futur de Premià. Si entre tots els hi aconseguim explicar i encomanar el sentit de pertinença i el sentit de ciutat, de respecte i estimació per l'entorn, per la història que ens ha fet com som i la voluntat de sumar esforços per créixer, individualment i col.lectivament, tindrem el futur assegurat.
Eren els alumnes de P-5 de l'Escola Sant Cristòfol. A tots, moltes gràcies per la visita i per haver pogut compartir amb vosaltres una estona tan i tan enriquidora.

Avui, l'assemblea de militants de la federació de Convergència i Unió ha decidit que sigui jo qui encapçali, de nou, la candidatura de la Federació a les properes eleccions municipals del dia 22 de maig.

M'heu sentit dir moltes vegades que per mi, que he nascut a Premià, hi he crescut, m'hi he casat i estic veient créixer els meus fills, és un privilegi poder representar la ciutat i dir arreu amb orgull que soc premianenc. Per això, el fet de poder continuar representant a Convergència i Unió a l'Ajuntament, a banda d'una gran responsabilitat, em genera una il.lusió pròpia només d'aquells que, com jo, estem enamorats de la ciutat, i ens apassiona la idea de poder treballar per millorar-la.

I també estic profundament agraït als meus companys de CiU, que han tornat a confiar en mi. I als meus companys regidors i regidores (el Miquel Àngel, la Marisa, el Vicenç, l'Anna Maria, l'Inma, el Jordi, el Pere i el Roger), amb els quals hem treballat intensament aquests darrers anys, i als quals m'uneix una idea i una voluntat de superació i una profunda estimació per Premià de Mar.

Jo no sé què passarà el dia 22 de maig. Només vull dir que allà on estigui, sigui al govern o sigui a l'oposició, mantindré el meu únic compromís, l'únic objectiu que em mou a tornar a presentar-me: servir i defensar els interessos de Premià de Mar i de la seva gent, amb fermesa, amb devoció i amb humilitat.

El mes que ve farà exactament quatre anys que el ple municipal em va escollir com a alcalde de Premià de Mar. Recordo aquells moments com d'una emoció extrema. Feia pocs dies que ens havia deixat en Jaume, la responsabilitat que assumia... he de confessar que amb els meus trenta-un anys, em produïa una barreja de tristesa pel traspàs d'un amic, de por per si sabria afrontar el repte, i d'il·lusió per poder treballar tant directament des de la més alta responsabilitat, pel que sempre ha estat la meva passió, la meva ciutat, Premià de Mar.

Ja han passat quatre anys, i d'aquí cinc mesos s'acaba la legislatura. Serà el moment que els premianencs i i premianenques tornin a decidir qui haurà de governar el proper quadrienni.

En aquell ple del mes de febrer de 2007, me'n recordo com si fos ara, deia que agafava la responsabilitat amb il•lusió i esforç, amb humilitat i paciència, amb esperit de sacrifici i voluntat de diàleg i entesa, amb una honestedat nítida i, per sobre de tot, amb una única i clara voluntat de servei a les persones.

Ha estat una legislatura complexa. Són temps complicats per a molta gent, per a moltes empreses, i també pels municipis i ajuntaments. Són temps difícils pels ajuntaments que, com el nostre, es resisteixen a deixar de prestar serveis tot i la manca de recursos. Són temps complexos pels servidors públics, perquè no disposem dels mitjans per solucionar els problemes individuals i col·lectius que diàriament se'ns plantegen.

I, personalment, em vaig comprometre ja fa molts anys, a lluitar amb fermesa i claredat pels interessos de Premià de Mar. Vaig assumir, així, el compromís ferm i clar d'estar al servei de les persones, el compromís de sumar esforços i voluntats i no de restar, i el compromís decidit de contribuir a la millora de Premià, de la seva gent i aconseguir tenir una ciutat viva econòmicament, rica socialment i a on tothom hi tingués cabuda.

Aquests compromisos els he tingut al cap en tots els moments i ens totes les decisions que he pres com a alcalde. I com que penso que continuen més vigents que mai, perquè em sento més compromès que mai amb la meva ciutat i amb la seva gent, i perquè crec que el que Convergència i Unió pot aportar a Premià encara és molt i encara és millor, he decidit que si així ho volen els meus companys, vull tornar a encapçalar la candidatura de CiU a les eleccions municipals del proper mes de maig, amb la mateixa il.lusió, la mateixa humilitat i el mateix esperit de servei que el primer dia.

A vegades, quan amb els regidors de l'ajuntament, amb veïns i veïnes o amb amics pensem i repassem en veu alta els projectes per la ciutat, hi ha sempre algú que m'acaba dient: «ostres Miquel, això si que és una carta als reis !».

I què carai! Si no la puc fer avui la carta quan la podré fer? Tampoc demano gran cosa... o potser si que em passo... ho heu d'entendre, la meva dèria per la ciutat a vegades em fa ser massa agosarat, massa utòpic, massa somiador. Però com que la nit dels reis és la nit dels somnis, deixeu-me que us expliqui la meva carta als mags de l'Orient.

En primer lloc, per aquest 2011 que acabem d'encetar, vull que Premià esdevingui la ciutat de les oportunitats, que siguem capaços de capgirar l'actual recessió, que s'acabin els patiments de moltes famílies i que tots els premianencs que vulguin puguin treballar, i que els valents emprenedors amb idees puguin desenvolupar el seu talent, amb facilitats, amb ajudes per crear riquesa i llocs de treball.

Sé que tenim una ciutat amb grans actius. Una ciutat que conserva un alt grau de dinamisme i de capacitat d'iniciativa, de ganes de fer coses. Una cohesió interna i una voluntat integradora que haurien de ser un exemple per altres ciutats. Per això, en segon lloc, demano a les entitats de la ciutat que continuïn sent el motor cultural, esportiu i associatiu de la ciutat, que s'incrementi, si cap, la riquesa associativa de Premià i seguim sent una referència a nivell comarcal.

Continuo...

Vull que aquest 2011 sigui l'any de la recuperació del port de Premià. Un cop superats els esculls burocràtics i administratius, hem de ser capaços de recuperar aquest espai privilegiat, de posar la primera pedra per girar la ciutat de cara el mar.

I vull també que comencem les obres del Baixador de Can Pou-Camp de Mar. Que les negociacions que fa molts anys vem començar amb l'Estat donin el seu fruit i puguem tenir el baixador en funcionament.

I demano que la Plaça dels Països Catalans ens serveixi per poder disposar d'un espai de qualitat i d'un espai integrador, pensat per gaudir-lo cada dia, cada moment, per continuar fent les activitats lúdiques i festives que ja hi fem, amb una zona de jocs infantils pels nostres infants, amb espais pel repòs i la socialització, punt de trobada, amb espais verds i paisatgísticament molt millorat.

I l'Amistat. Que s'acabin les obres, que puguem disposar ben aviat d'un equipament cultural amb un espai per realitzar activitats escèniques, musicals i associatives de gran aforament i un hotel d'entitats per facilitar espais a les associacions culturals del poble.

I que continuem endreçant la ciutat. La Plaça Martí i Pol al costat de la Biblioteca, la renovació dels parcs infantils de les places Nova i de la Salle, la substitució de les canonades d'aigua i clavegueram, la millora de l'enllumenat, el nou camp de futbol ... Que sapiguem continuar generant nous i grans espais de trobada, amb voreres amples per passejar, amb grans places i zones verdes per poder fruïr del carrer, amb millor neteja i menys incivisme.

T'ho imagines?

Jo si. La ciutat s'ho mereix. Premià necessita que pensem el futur amb una idea atrevida, agosarada, capaç de moure un projecte comú, amb un horitzó compartit. La ciutat per tothom, la vila de les persones que volem, només la farem amb la participació i la suma d'idees i voluntats, compartint un horitzó, continuant la lluita per superar-nos, per construïr espais de prestigi i de qualitat.

Estic segur que els Reis Mags ens hi ajudaran...

Que Premià és una ciutat amb un teixit associatiu riquíssim m'ho heu sentit dir moltes vegades. No em cansaré mai d'agraïr i reconèixer el paper que les entitats premianenques, totes, sense exclusió, tenen en la configuració de la nostra vila, en el creixement cultural, en l'educació en el lleure, en el foment de les tradicions, en l'organització de festes, en el foment de la pràctica esportiva, de gent gran, de joves, agrupacions veïnals, plataformes de defensa del territori, ...

La seva existència i la seva implicació en la vida social premianenca ens ha fet com som, i n'estem molt orgullosos.

Però hi ha un altre aspecte que avui m'agradaria molt destacar. A banda de la feina de les associacions i entitats, cadascuna dins del seu àmbit, i de l'estima que demostrem per Premià i ha un fet comú que les uneix, i es diu solidaritat.

Ja fa alguns anys, quan era regidor d'esports, vaig proposar que a través de les entitats esportives es vehiculés algun tipus d'activitat per recaptar fons per la Marató que anualment organitza TV3, i que és un dels esdeveniments solidaris nacionals amb més seguiment. Uns anys més tard, he de dir que la implicació i la resposta del texit associatiu premianenc ha estat exemplar. No només de les associacions esportives, de totes.

Cada any, per aquestes dates, s'organitzen activitats a la Ciutat per recaptar fons per la Marató de TV3. Voluntaris, ciutadans que altruïstament dediquen el seu temps lliure a servir, a ajudar, a col.laborar, a contribuir a l'èxit de la jornada, i que fan que Premià sigui també una ciutat solidària.

No em negareu que any darrera any, veient la Marató, no hi ha hagut algun moment que se us ha posat la pell de gallina o que us ha saltat una llàgrima...segur que si... Doncs a mi, a banda de que el programa en si ja m'entendreix, m'arriba al cor pensar que la nostra Ciutat es mobilitza com la que més per unir esforços per aquesta causa tant justa i necessària.

Per tot això, i perque JUNTS FEM PREMIÀ MÉS GRAN, moltes gràcies!

Després d'algunes setmanes d'escriure sobre el tema que ens ha ocupat els últims mesos, el canvi a Catalunya -penso que l'ocasió ho requeria i a més a més, ho mereixia-, torno avui a escriure del que és la meva dèria, la meva ciutat, Premià de Mar.

I és que d'aquí poques hores me'n vaig, juntament amb alguns regidors i premianencs, a la Vila de Cehegín, a la Comunitat Murciana, on aquest cap de setmana formalitzen l'agermanament de Premià de Mar i Premià de Dalt. Aquest és el darrer pas del procés que vam iniciar per la Festa Major, en un ple extraordinari i solemne, que vàrem aprovar l'agermanament amb Calasparra i Cehegín. El mes de setembre, Calasparra va fer el mateix, i ara és el torn de Cehegín.

A Premià de Mar hi viuen prop de 500 persones nascudes en terres murcianes i Calasparra i Cehegín, són les viles d'origen, amb diferència, de molts premianencs. Ciutadans i ciutadanes que des de la dècada dels seixanta van deixar la seva terra, les seves famílies, tradicions, olors, paisatges... per arrelar-se a Catalunya, al Maresme, a Premià. Homes i dones que han contribuït a fer créixer el nostre poble i la seva identitat i que ara, després de dues o tres generacions i gràcies al caràcter propi dels catalans, que som la terra d'acollida per excel·lència, podem dir que són tant o més premianencs que jo mateix.

Ahir al vespre, a TV3 sentia la cançó d'en Raimon "Jo vinc d'un silenci", i quan l'escoltava, vaig pensar que és ben cert que qui perd els orígens perd la identitat. Per això aquests actes d'agermanament tenen un sentit profund, més enllà del que el propi agermanament significa formalment. Volem enfortir els lligams culturals, esportius i socials amb aquestes dues viles murcianes perquè allà hi van néixer molts premianencs, perquè allà hi tenen els seus orígens, la família, els amics de la infantesa, i retrobar i reconèixer aquests orígens segur que ens farà ser més lliures.

La demografia que tenim a Premià de Mar em condueix a dir que és i ha estat sempre una ciutat d'acollida. Junts, els qui hi hem nascut, però també moltes generacions que han vingut d'arreu per incorporar-s'hi i arrelar-s'hi, hem forjat entre tots una vila cohesionada, integradora i hospitalària.

I segurament algú malinterpretarà voluntàriament o no aquesta forma de pensar i d'actuar que tinc. Però un dels objectius que em vaig marcar des del primer dia, és que si hi ha moments en què Premià potser batega a ritmes diferents, la meva tasca passa en primer lloc pel respecte i reconeixement de qualsevol ciutadà que ha decidit que Premià sigui el seu entorn. Per després poder comptar amb tothom a l'hora d'escriure les pàgines de la nostra història. Perquè el futur es construeix entre tots i només si ho fem junts, podrem dir que no venim del silenci.

De totes les paraules que vaig sentir la nit electoral del diumenge passat, me'n quedo amb una : HUMILITAT.

Sí, Convergència i Unió va obtenir una gran victòria. Sí, l'Artur Mas serà el proper President de la Generalitat. Sí, crec sincerament que podrem fer possible un futur millor per Catalunya. Però per sobre de tot això vull valorar especialment la manera com el futur President ha encaixat aquesta victòria.

Moltes vegades han volgut presentar l'Artur Mas com una persona arrogant, tibant i prepotent. Sempre he pensat, coneixent-lo, que això era una injustícia, i que darrera aquest rostre de persona freda i distant s'hi amagava una persona amb una gran capacitat de treball i unes ganes i voluntat de ser president de la Generalitat amb l'únic objectiu de servir el País.

I, si penso que els anys 2003 i 2006, malgrat guanyar les eleccions, va saber perdre, aquest cop ha sabut guanyar. I ho ha fet de la millor de les maneres. Com m'agrada dir, amb humilitat, honestedat i voluntat de servei. Ha començat a administrar la victòria amb la mà estesa, amb la intenció de sumar més que restar, amb la voluntat de construir i no destruir, amb responsabilitat i esperança, posant-se al servei dels catalans sense exclusions, liderant la mobilització de les energies d'un país per, entre tots, intentar superar aquests moments complicats.

Ho deia la setmana passada. Tinc plena confiança que les coses aniran a millor, molt millor, que el futur és ara més prometedor i Catalunya ha recuperat el lideratge que anys enrere havia tingut i que el somni que tots algun dia hem tingut, avui és més a prop de fer-se realitat.

Sempre, arreu, he defensat la necessitat que totes les persones puguin expressar i fer sentir la seva veu, vinguin d'on vinguin, pensin com pensin, com a exercici de les llibertats personals de cadascú i com a mostra d'implicació en la societat en la qual vivim, plural i oberta.

Dic això perquè em costa entendre aquells qui, legítimament no pensen anar a votar el proper diumenge. I no és que em costi entendre que algú pugui estar desencisat, desmotivat o desorientat o fins i tot empipat, em preocupa pensar que hi hagi gent que pugui renunciar a l'exercici d'un dret, a l'exercici d'una llibertat, a poder dir la seva, quan no fa massa generacions algú, fins i tot, va donar la seva vida per aconseguir aquesta normalitat democràtica. Em preocupa que algú pugui dimitir i renunciar al coratge de voler que passi alguna cosa important.

El futur d'un país es construeix amb implicació, amb valentia, amb l'assumpció de responsabilitats, cadascú la seva, sense dimissions, tenint clar que l'aportació de cadascú, per petita que sigui, serà una contribució decisiva per aixecar el llistó de l'autoexigència col·lectiva, per vèncer obstacles, i això ens obliga a actuar amb responsabilitat.

Enterrem l'immobilisme. Pensem enllà. Imaginem l'arribada d'un temps més feliç per a Catalunya, amb un govern que sabrà d'on venim per saber amb precisió cap a on hem d'anar.

Algú ha dit que aquestes eleccions són les més importants de la recent història de Catalunya. No sé si és ben bé així o no. Només penso que amb l'actual situació, en el sot econòmic, nacional i moral que es troba el País, hem de poder demostrar que Sí, que creiem i volem un millor futur pels nostres fills i sobretot, que tenim el coratge per aconseguir-ho.

Aquest cap de setmana arribem a l'equador de la campanya electoral. Des de ja fa molts anys, molt abans de ser alcalde i regidor, visc les campanyes electorals amb molta intensitat, intento ajudar en tot allò que puc, procuro aportar idees, assistir als actes per recolzar els candidats i mirar de convèncer els amics i coneguts indecisos.

Les darreres campanyes les he compaginat amb la meva responsabilitat com a alcalde, amb el dia a dia frenètic de l'Ajuntament. I, tot i que he de reconèixer un cert cansament físic i mental, la il.lusió de participar amb els meus companys de partit per poder capgirar les coses a Catalunya, per poder empentar aquest canvi necessari, em dóna forces per mantenir íntegrament el meu dia a dia a l'Ajuntament i per poder continuar pensant en els projectes i els reptes de futur que com a ciutat tenim plantejats.

Alguna vegada m'heu sentit comentar que el dia a dia a l'Ajuntament es pot fer feixuc: visites, reunions amb veïns, signatures, factures, pagaments, juntes de govern, comissions informatives, trucades, discussions, ... però això és així perquè no pot ser d'altra manera. Ara bé, aquest ritme diari d'haver de solucionar i resoldre temes amb premura, no ens fa oblidar el nostre deure, com a governants, de planificar la ciutat a llarg termini, de pensar Premià en gran i també en el futur, en com deixarem la ciutat als nostres fills i als nostres néts, en definitiva, a les nostres generacions futures.

I és per això que crec que aquest exercici de planificació és vital: d'una banda, hem de saber resoldre els problemes que se'ns plantegen diàriament; i d'una altra, hem de tenir aquesta visió il•lusionant i transformadora que ens permeti somiar en un futur millor.

Aquesta és la nostra feina i les ganes, la voluntat i la il·lusió que hi posem em fan sentir, personalment, un privilegiat de poder servir a la col•lectivitat, des de la meva ciutat i, en la mesura que pugui, des del meu país, sabent que vénen encara temps complicats i caldrà pensar i treballar fort i de valent per superar les dificultats i poder resoldre, més i millor, els reptes que tenim plantejats.

El meu compromís amb la ciutat i amb el país no té límits, i el convenciment que treballem per deixar el món una mica millor de com l'hem trobat és i serà la nostra raó de ser.

No és cap novetat, ni cap notícia impactant i sorprenent, si us dic que no vull la Nacional II per dins de la ciutat. Ja fa anys, massa anys, que aquesta aspiració lògica i legítima com a ciutat ha esdevingut una necessitat. Jo hi he pensat moltes vegades, i no per la dificultat que això representa, ni per la utopia que per a molts pot significar, hem de deixar de pensar-hi, ni hem de deixar tampoc de lluitar perquè algun dia guanyem i superem aquesta vergonya.

Quin futur tindríem sense una idea atrevida, agosarada, capaç de moure un projecte comú, amb un horitzó compartit?

Dic tot això perquè, fa aproximadament un mes, després que haguéssim tingut accés a les xifres dels estudis encarregats, revisats i explicats pel Tripartit, que vénen a dir que l'autopista NO pot ser gratuïta degut a que en el futur patiríem problemes de circulació, la Generalitat va enviar a l'Ajuntament un estudi informatiu del projecte de construcció de l'anomenada Ronda del Maresme. La documentació que se'ns va fer arribar, preveu dues alternatives de traçat. La primera és l'opció del Tripartit, amb la qual, al seu pas per Premià, es construirien quatre carrils paral•lels a l'actual traç de l'autopista, situats al cantó del mar, per entendre'ns. I la segona alternativa, proposada pel Ministeri, preveu la construcció també de quatre carrils, paral•lels també a l'autopista, dos situats al cantó de muntanya i dos situats al cantó del mar.

La proposta del projecte, que òbviament suposa una afectació importantíssima del territori, no tant per Premià de Mar, que també, sinó pel conjunt del Maresme, ha generat una oposició veïnal i de les entitats de defensa del territori. I també de molts ajuntaments maresmencs, perquè en molts casos, cap de les dues alternatives plantejades resol els problemes ni d'accessibilitat als pobles i ciutats ni de mobilitat, i existeixen dubtes importants sobre si aquesta nova infraestructura servirà per reduir tant el trànsit de l'N-II com per permetre'ns gaudir del passeig que volem.

Sigui com sigui, i partint de la premissa que des de l'Ajuntament de Premià de Mar hi presentarem al•legacions, és de calaix que la gestació d'una infraestructura com aquesta,que, de realitzar-se, canviarà la fisonomia de molts municipis del Maresme, no es pot fer d'esquena als ajuntaments ni d'esquena a les entitats veïnals i de defensa del territori. Així no anem bé.

Ara, el més sorprenent és que el projecte, que en definitiva ha estat elaborat pel govern de la Generalitat, a l'hora de la veritat no compta amb el suport de cap dels partits que integren el tripartit. Ho hem vist a Premià de Mar, on ICV va presentar al ple municipal una moció en contra del projecte, que va rebre el suport d'ERC. Fins i tot el PSC de Premià ha fet al•legacions al projecte que fa uns dies va presentar el Conseller Nadal, també del PSC.

Per tant, a hores d'ara després de tant temps d'esperar, i vist que el tripartit té diferents discursos en funció del lloc on els diuen, crec que això ja supera totes les expectatives de la rocambolesca manera de governar -per no dir desgovernar- del tripartit.

És doncs una mostra més, a pocs dies de les eleccions, del que ja deia fa uns dies en aquest mateix bloc: que el canvi que necessita Catalunya passa també per dotar l'acció de govern d'una nova manera de fer. Catalunya necessita un govern seriós, que treballi pel bé dels ciutadans amb coherència, amb decisió, amb valentia, i sempre escoltant el territori. Que les decisions no es prenguin simplement tirant ratlles des d'un despatx de Barcelona. I, per sobre de tot, un govern que en assumptes tan importants i sensibles pels ciutadans com aquest, no vagi canviant de discurs en funció del públic al qual s'adreça.

Per això, si el dia 28 de novembre hi ha aquest canvi necessari, el compromís de Convergència i Unió, i així ho he demanat personalment, és el de congelar el projecte de la Ronda del Maresme i obrir un nou període de consultes amb els municipis afectats, amb les entitats veïnals, amb les associacions de defensa del territori. En un projecte d'aquesta envergadura ens hi juguem massa com a comarca i com a país.

Començaré pel dissabte. L'Artur Mas a Premià de Mar. Mil persones al pavelló d'esports. Gent engrescada i il.lusionada per començar el canvi. Molts i molts voluntaris preparant el pavelló i servint el dinar. Molts amics i amigues, de Premià i d'arreu de Catalunya que han vingut a donar suport i escalf. La presentació de l'acte per part de la Núria, els parlaments dels diputats Maimí i Morell. I un Artur Mas pletòric, convincent, coneixedor de la realitat de Premià. No sé si serà o no President de Catalunya, però té lideratge, té fusta, té preparació i té voluntat de servei i de capgirar l'actual situació. Després de dinar saludo i parlo amb molta gent. L'Artur Mas es mostra proper, tal com és i no tal com el vènen. S'interessa pel que li expliquen molts i molts ciutadans. No promet res, però escolta, connecta en el cara a cara.

Penso, i així ho vaig dir en el meu parlament, que l'Artur Mas ha de liderar el canvi que necessita Catalunya, un canví d'intenció, de profunditat i de contingut. Un canvi que ens retorni l'autoestima com a país, la projecció exterior que havíem tingut i que ara no tenim, un canvi pensat, amb una raó de fons, que al darrera amagui la vitalitat i l'energia de tot un país.

I segueixo pel diumenge. Inauguració del pavelló Voramar a Premià. Molts premianencs s'acosten per conèixer aquest nou equipament. L'arquitecte explica el sistema constructiu i la innovació que aquesta infraestructura ha suposat. El representant de la Diputació sorprès gratament per l'obra diu que la relació qualitat/preu és molt òptima. Usuaris del pavelló que s'acosten per dir-me que ja era hora, que ara podran entrenar més. Una veïna em pregunta per quan l'Amistat?. Un regidor d'esports d'un municipi del costat s'interessa pel recinte. Mentrestant, els nens del futbol sala i després els nois del básquet fan un partit d'exhibició. Tothom somriu, tothom mostra el seu orgull.

Penso que Premià és una ciutat amb dèficits importants, amb molta densitat, atravessada per infraestructures de comunicacions que no ens permeten gaudir del mar tal i com voldríem, amb un recursos limitats i amb poc territori. Però amb l'esforç de tots ens en sortim.

Gràcies al treball i al sacrifici de moltes i moltes generacions de premianencs, a la seva voluntat de ser, Premià de Mar ha esdevingut una vila mitjana però potent, la capital natural i per voluntat del Baix Maresme, que tot i estar a tocar de Barcelona, la capital de Catalunya, i de Mataró, no renuncia a la seva pròpia personalitat.

I sí, el pavelló Voramar ens farà molt servei. Disposem d'un equipament esportiu de qualitat per les entitats, per fomentar la pràctica esportiva, per les escoles, ... Però no és això el més important. El més important per mi és que estem caminant per fer possible el que ens vem proposar quan vem assumir la responsabilitat de govern, la transformació necessària de la ciutat, amb una nova manera de governar, amb una vila per les persones i amb una ciutat per tothom, i per damunt de tot, recuperant la nostra autoestima i l'orgull de ser premianencs.

Aquest canvi que ja fa temps vem començar a Premià és el canvi que vull que ara comenci a Catalunya.

La llevantada dels últims dies ha fet desaparèixer les platges del Maresme que van ser regenerades el juliol passat. Les platges de Premià, com sabeu, han tornat a patir de valent, i, una vegada més, ens hem tornat a quedar sense sorra. En molts punts del nostre litoral, l'aigua arriba al passeig marítim, i per tant s'ha "engolit" els prop de dos milions d'euros que la Generalitat i el govern espanyol van invertir-hi el mes de juliol.

El més greu, però, és que això tant previsible, que hem patit tantes i tantes vegades, segueixi succeint i, any rere any, ens continuïn enviant el vaixell draga o els camions per afegir sorra a la platja, malmetent el fons marí o fent malbé les platges que encara tenen sorra, amb la simple finalitat de solucionar, de manera provisional i precària, una situació que tots sabem que es tornarà a produir.

Tips que la història es repeteixi any rere any, tips de veure com milions i milions d'euros es llencen al mar, ha arribat l'hora de dir prou. Governar vol dir prendre decisions, solucionar problemes i no posar pegats per dissimular els problemes. Exigim, perquè ho necessitem, una solució definitiva per evitar malmetre més el nostre litoral, i per deixar del llençar uns diners que, en definitiva, són de tots. Ara més que mai, cal que qualsevol mesura adoptada des de qualsevol administració, per necessitat però també per responsabilitat, sigui el més austera possible. A l'Ajuntament de Premià fa molt temps que treballem en aquesta direcció, i actualment tothom, tant tècnics com polítics, ho tenim totalment assumit.

I tot i que el problema no és de fàcil solució i de ben segur les alternatives seran complicades. Cal actuar amb fermesa i voluntat, pensant a llarg termini i no només pels mesos d'estiu. I des de Premià així ho farem. Conjuntament amb els municipis i ciutats del Maresme que també s'han vist afectats, volem dir a les administracions competents que ja n'hi ha prou: volem solucions valentes i definitives.

Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la

Comença el canvi. Amb aquest lema ja fa dies que des de Convergència i Unió hem iniciat la precampanya electoral per les eleccions nacionals del proper 28 de novembre.

Permeteu-me que escrigui unes reflexions en veu alta dels motius pels quals jo apostaré pel canvi, motius que van molt més enllà del simple fet que, com sabeu, soc militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de fa molts anys.

L'any 2003, després d'haver guanyat les eleccions, he de reconèixer que el pacte del Tinell, la constitució del primer tripartit, ens va provocar un atzutac, dubtes de futur i una expectació per si, com a partit, seríem capaços de refer-nos i continuar sent el moviment que ocupava la centralitat política del mapa electoral català. Aquell 14 de desembre de 2003, lluny de quedar-nos tancats a casa, i estAn convençuts que Catalunya feia un mal negoci -legítim, però un mal negoci-, vem començar a treballar, amb més força i il.lusió que mai perquè, com a partit, poguéssim continuar el nostre servei a Catalunya, encara que fos des de l'oposició.

I aquell Pacte del Tinell, i el de l'any 2006, que es presentava com un esdeveniment il.lusionador i novedós per alguns, ens va demostrar que ‘nou' o ‘novetat' no sempre vol dir millor, i que canvi, a seques, no vol dir millor. El ‘canvi' perquè si, la novetat imposada com a moda, allunyada del sentit comú, només és un bitllet que porta al fracàs.

El canvi que ara us proposem no ha de ser únicament de persones, que també. El canvi és d'intenció, de profunditat, i de contingut. És dotar l'acció del govern d'una nova manera de fer, que conjugui valors de llarg recorregut i una acció del dia a dia gestionada amb modernitat, que tingui una traducció immediata, sorprenent, inèdita, impactant. Un canvi que ens retorni l'autoestima com a país, la projecció exterior que havíem tingut i ara no tenim, un canvi cap a la Catalunya emprenedora, per superar aquests moments de dificultat i tornar a liderar el creixement i la recuperació econòmica, i un canvi perquè siguem nosaltres els qui decidim, sense límits, cap on volem anar com a Nació.

Per tots aquests motius, i perquè la col·laboració, implicació i il·lusió de molta gent són la clau per fer possible aquest canvi, aquest nou escenari de país, us convido a venir amb totes aquelles persones que pugueu al dinar que celebrarem amb la presència d'Artur Mas, candidat a la presidència de la Generalitat, el proper dissabte, 23 d'octubre, a 2/4 d'una del migdia. al Pavelló Municipal d'Esports de Premià de Mar.

Tot això no són conceptes espontanis ni decidits improvisadament, al darrera amaguen una ferma voluntat de caminar en un trajecte que està pensat, que té una raó de fons, que al darrera amaga la vitalitat i l'energia de tota una ciutat.

Ara bé, aquesta voluntat, aquestes idees, aquesta il.lusió i, en definitiva, aquest trajecte, també tenen elements que els fan trontollar. I avui us parlaré d'un: l'incivisme.

Si volem que Premià disposi dels millors espais per promoure els valors del respecte, la tolerància, la convivència i la integració, necessitem fer del civisme un dels valors fonamentals de la nostra societat. I aquest ha de ser, necessàriament, un esforç compartit; els ciutadans i ciutadanes hem de ser agents actius i dinàmics, i l'Ajuntament hi ha de col.laborar. Si respectem el que és nostre, si cuidem el nostre entorn, si, en definitiva, treballem per deixar la nostra ciutat una mica millor de com l'hem trobada, en gaudirem més i ens hi trobarem més bé.

Per sensibilitzar i per intentar prendre consciència de la necessitat de reforçar el valor del civisme, i per aixecar també el llistó de l'autoexigència col•lectiva, en breu iniciem la campanya "PREMIÀNETS". Ajudeu-nos a difondre-la, visiteu el web www.premianets.cat, vetlleu per tenir cura del nostre espai, és una feina compartida. Amb una ciutat neta i endreçada tindrem una ciutat més respectada.

Moltes vegades, tancant els ulls, somiant en la ciutat del demà, en el Premià del 2025, m'he imaginat una vila urbanísticament pensada per les persones. Amb grans espais de trobada, amb voreres amples per passejar, amb grans places i zones verdes per poder fruïr del carrer, allò que a tots ens ha passat alguna vegada d'estar "fent-la petar" en algun indret amable i acollidor i no venint-se de cinc minuts per marxar. I en una ciutat sense cotxes, amb prou aparcament soterrat per poder deixar la superfície pràcticament lliure de cotxes, amb una única priotitat clara i rotunda, les persones.

I és per això que m'il.lusiona el projecte de la Plaça, perquè prioritza les persones, els premianencs i premianenques que disposarem d'un espai de qualitat i d'un espai integrador, pensat per gaudir-lo cada dia, cada moment, per continuar fent les activitats lúdiques i festives que ja hi fem, amb una zona de jocs infantils pels nostres infants, amb espais pel repòs i la socialització, punt de trobada, amb espais verds i paisatgísticament molt millorat.

Sóc dels que faig bandera d'una idea rotunda de tranformació estètica, de millora del paisatge urbà, al servei de les persones. De fet, treballem per agradar-nos més, perquè agradant-nos més, també ens estimarem més.

Amb la Plaça dels Països Catalans hem de fer un esforç per deixar de ser presoners d'un debat de volada gallinàcia, de volada curta,... tornem a reconèixer Premià de Mar, una vila gran, que rebutja la idea temptadora del ser ciutat pel ser ciutat i que aposta per la qualitat.

Els Jocs Olímpics a Barcelona no van ser importants per les tones de ciment que es van fer servir ni pels milers de tones de sorra que es van arribar a moure. Van ser importants perquè van moure l'ànima de la ciutat, perquè els barcelonins vivien abocats a aquella idea.

Us proposo que tanqueu els ulls i imagineu, com jo, aquesta ciutat, representada per la Plaça dels Països Catalans, i que quan els obriu penseu que sí, que és possible, que l'orgull de ser premianencs ens ha de portar a la transformació necessària de la ciutat.

1.- Els premianencs decidim. Una nova forma de governar.
2.- Un urbanisme personalista. La vila de les persones.
3.- Una ciutat per a tothom.

I en aquesta línia, recentment han començat les obres de la construcció de l'aparcament i remodelació de la Plaça dels Països Catalans, amb un projecte que ha estat redactat tenint en compte les aportacions dels veïns i veïnes que, mitjançant un procés participatiu, han volgut participar en el disseny de l'espai, la definició dels usos i la reorganització de l'entorn.

Personalment, penso que el procés ha estat un exemple del que és la democràcia participativa, premianencs i premianenques que han volgut implicar-se en el futur d'un espai públic d'una importància cabdal per la configuració de la ciutat, per la seva ubicació estratègica, per les seves dimensions en un territori mancat d'espais lliures, per la seva utilització en moltes manifestacions populars i culturals, ... Que hi han volgut dir la seva, que han enriquit el projecte, que ens han advertit de la necessitat de conservar la capacitat de les grades, o de la conveniència d'instal.lar jocs infantils per la maïnada, ...

Aquesta implicació és la que m'heu sentit demanar molts cops, a voltes crítica, a voltes bel.ligerant, però sempre amb la idea de millorar. La ciutat per tothom, la vila de les persones que volem, només la farem amb la participació i la suma d'idees i voluntats, el que m'atreveixo a denominar com a "premianisme", aquesta lluita per superar-se, per construïr espais de prestigi i de qualitat.

Dit això, permeteu-me que em refereixi molt breument a les reiterades acusacions del Grup Municipal del PSC de no haver respectat les conclusions del procés participatiu i de voler eliminar les grades existents.

Saben, tant bé com jo, perquè han vist el projecte, que la nova plaça preveu unes grades amb la mateixa capacitat que l'existent, i que les aportacions dels veïns i veïnes s'han inclòs majoritàriament. I ho saben, també, perquè hi ha hagut una comissió de seguiment, en la qual el seu grup també hi ha estat representat.

I ja he dit que m'agrada la crítica, sí, però no la mentida. Per això, els vull demanar que enterrin el tacticisme, que ens ho podem passar molt bé -que d'això es tracta- des de la lleialtat mútua entre tots els grups que conformem el plenari i l'aprofitament de la força conjunta.

Projectes com el de la plaça dels Països Catalans, il.lusionant, valent i impactant, és dels que transformen, trenquen la idea de cert immobilisme i permeten créixer i millorar per aconseguir els reptes que ens vem plantejat l'any 2007.

Un poble, un país, no va endavant -i ni tan sols sobreviu- si la seva gent no se l'estima. Si la seva gent no està disposada a esforçar-se per ell. Si la seva gent no està disposada, repetint aquelles paraules d'en Kennedy, no només a preguntar-se què pot fer el país per ella, sinó també què pot fer ella per al país.

Ara Catalunya passa un moment difícil. També el passava l'any 1714. I de quina manera. Però aleshores la nostra gent, de mica en mica, va saber trobar el camí del redreçament. I Catalunya va tornar a ser un país esplendorós. Avui la situació de molt no és com la d'aleshores. Però de tota manera és difícil. Han coincidit diversos factors que han creat una situació de crisi, que no és només econòmica, ho és de valors, d'il.lusió.

Aquest sens dubte, a nivell nacional ha estat l'any de la sentència de l'Estatut. Però més que això, ha estat l'any de la resposta del poble català a la sentència del Tribunal Constitucional. El poble català a través de la massiva i cívica manifestació del dia 10 de juliol va fer evident que Catalunya, com a país, iniciava una nova etapa de transició basada en el lema "Som una Nació. Nosaltres decidim".

El dret a decidir, sense límits, com a dret fonamental de les persones i dels pobles, sense trencaments, sumant esforços i voluntats.

Siguem fidels al que significa l'Onze de Setembre, defensem cada dia i en tot moment la nostra llengua, la llengua pròpia de Catalunya, la nostra cultura, la nostra identitat, la que fa que Catalunya sigui Catalunya. Cada dia, i en tot moment, reivindiquem l'esperit emprenedor i el caràcter treballador dels catalans que ha d'acompanyar-nos cap a la Catalunya moderna. Mantinguem el nivell cívic i l'esperit de convivència i d'integració que tenim. Sense perdre l'ambició i la il•lusió de país, amb confiança i autoestima.

Així superarem aquests moments com ja hem fet en moltes d'altres ocasions, i serem allò que els catalans vulguem ser, sense límits, allò que nosaltres, democràticament i responsablement decidim.

Per tant, hem d'afrontar aquests temps amb valentia, hem de tenir la constància, la confiança i l'esforç que ens permeti ser agosarats i somiem, és clar que sí, somiem amb la plenitud nacional de Catalunya, per la qual han lluitat moltes generacions de catalans.

I amb aquesta ofrena refermem un any més aquest compromís, recordem i agraïm l'esforç i el treball de moltes generacions de catalans i catalanes i sobretot, mirem enllà, amb il•lusió, convençuts que la força del poble català ens durà allà on, tots junts, decidim anar.

Molt bona Diada Nacional i Visca Catalunya.

La setmana que ve comencem un nou curs escolar. Bé, direu, -això succeix cada any, i forma part de l'estricta normalitat, i des de sempre, quan acaba l'agost, els nens i nenes han de tornar a l'escola. I certament és així-. Però més enllà de l'escola com a lloc d'aprenentatge, de formació, d'adquisició de coneixements, penso que a vegades no li donem la importància que es mereix, no en prenem la mesura exacta. Parlo de l'escola com a instrument de cohesió i d'equitat social, de l'escola més enllà de l'escola, de l'escola com element fonamental del model de ciutat, com a eina per garantir el millor futur per Premià.

Quin model d'integració i de participació podríem esperar sense la implicació i el compromís dels mestres, alumnes, pares i mares?

A l'escola, és on s'inicïen les dinàmiques generadores de sentit de pertinença i sentit de ciutat, de respecte i estimació per l'entorn, per la història que ens ha fet com som i la voluntat de sumar esforços per créixer, individualment i col.lectivament.

Sense aquest pilar potser tindrem uns alumnes brillants, uns centres estadísticament òptims, però segur que la societat premianenca se'n ressentirá, com a col.lectivitat perdrem valors, estarem menys cohesionats i la ciutat no tindrà la implicació i la vitalitat que necessita per fer-se més gran.

Per això, i convençut de la gran tasca que la comunitat educativa premianenca està fent i farà en els propers anys, us voldria demanar; als mestres, que formeu, que ensenyeu, que transmeteu als nois i noies els valors de la solidaritat, de l'esforç, del treball en equip. Als pares i mares, que participeu, que us impliqueu per interelacionar escola i ciutat, que recolzeu els centres i que col.laboreu en tot el que pogueu; i als nois i noies, que treballeu, que aprengueu, que jugueu, que disfruteu i que creixeu per garantir el millor futur per Premià.

Molta sort!

I és que analitzant els darrers anys i els darrers mesos, penso que Premià està en ple procés de canvi, de transformació. Un canvi que està pensat, que té una raó de fons, que al darrera amaga la vitalitat i l'energia de tota la ciutat, i aquesta transformació ha d'esdevenir el gran motor.

Dèia fa unes quantes setmanes en un escrit en aquest mateix blog, que calia pensar Premià en gran, una Ciutat que sap d'on ve i ha de saber amb precisió on vol anar, actuant amb generositat, prenent decisions "des de" i "per a " Premià, obrint les portes i no tancant les finestres, comptant amb tothom, sense exclusió.

I amb això no parlo només de pedres. Parlo de vertebració social, d'integració, d'ensenyament, de cultura, de promoció i projecció de la ciutat, de serveis a les persones, de foment del treball, i d'altres intangibles que units amb la matèria sensible i humana fan que una ciutat no sigui únicament l'agrupació arbitrària d'habitatges i carrers, sinó que sigui, bàsicament, la unió d'un grup de gent, amb alegries i maldecaps compartits, per caminar amb una idea conjunta de futur.

En aquest primer semestre hem posat en funcionament dos equipaments necessaris i molt anhelats, la piscina i la biblioteca. Ens hem de sentir orgullosos com a premianencs perquè disposem de més i millors serveis, però del que realment em sento orgullós no és del fet en sí, ni de l'obra, ni de l'arquitectura, em sento profundament satisfet de l'ocupació d'aquests espais, de la gran quantitat de persones que els utilitzen, del servei que ens fan i de que hem contribuït a facilitar, en aquests casos, la pràctica esportiva i el foment de la lectura.

O les obres de millora de les infraestructures, inversions que no es veuen però que són absolutament necessàries per anar endreçant la ciutat, canonades d'aigua, substitució del clavegueram, renovació de l'enllumenat, ...

Avui, amb la perspectiva que em dóna el fet que ja han passat algunes setmanes, voldria poder traslladar-vos unes reflexions amb veu alta, no de la sentència, ni pròpiament de la manifestació, sinó de l'escenari que tot això ha provocat, de la situació nacional, del que crec que hauria de ser el paper de Convergència i del verb que més hem sentit en els darrers dies: decidir.

Són reflexions, i també propostes concretes, que un grup d'amics i amigues de Convergència Democràtica de Catalunya presentarem com a proposta de resolució en el Consell Nacional de CDC que celebrarem demà dissabte a Lloret de Mar. I són reflexions valentes i responsables, fugint dels debats de curta volada i apostant per un futur que hem de començar a forjar amb el lema "Som una Nació. Nosaltres decidim".

La proposta parteix de les paraules de l'Artur Mas al Parlament de Catalunya el dia 16 de juliol, que va qüestionar la continuïtat eficaç de la Catalunya autonòmica i constitucional, tenint en compte que Espanya, amb la sentència contra l'Estatut, ha manifestat que no accepta Catalunya tal com és, i cal, per tant, obrir un nou camí. Un camí sense límits, un camí que ha de fer el poble de Catalunya democràticament, pacíficament. Serem allò que nosaltres vulguem ser.

La sentència del Tribunal Constitucional, -uns magistrats des dels seus despatxos-, no pot decidir per nosaltres. El President Pujol, després de la gran manifestació contra la LOAPA ja va dir des del balcó del Palau de la Generalitat: "Som una nació, som un poble, i amb un poble no s'hi juga". No es pot menysprear, com han fet, la voluntat de tot un poble no respectant el que s'havia votat democràticament.

I és que la massiva i cívica manifestació del passat 10 de juliol fa evident que Catalunya, com a país, inicia una nova etapa de transició basada en el lema "Som una Nació. Nosaltres decidim". El dret a decidir, sense límits, com a dret fonamental de les persones i dels pobles, sense trencaments, sumant.

I d'aquestes reflexions en neix la proposta de la que us parlava, de repensar l'encaix de Catalunya a Espanya tenint en compte que la via constitucional ha resultat impossible, de fer nostre el missatge clar del poble català en la manifestació del passat 10 de juliol amb el lema "Som una Nació. Nosaltres decidim", i d'assumir el full de ruta encetat per l'Artur Mas el passat 15 de juliol al Parlament de Catalunya, basat en una transició catalana cap al dret a decidir.

Convergència ha de ser la formació que lideri políticament i ideològica aquest nou camí per a Catalunya. Tenim el bagatge, la força, la convicció i la il·lusió per poder-ho materialitzar.

M'estimo més reflexionar en veu alta sobre el paper de l'ajuntament de Premià de Mar i la necessària adaptació als temps actuals. Crec que és imprescindible que ho fem. Per això, avui he enviat aquesta imatge i aquestes frases a tots els treballadors i polítics de l'ajuntament.

M'han explicat, alcaldes amb molta més experiència que jo, que amb la Constitució dels ajuntaments democràtics, l'any 1979, els ajuntaments tenien una especial fal.lera per invertir en piscines municipals, pavellons esportius i altres equipaments semblants. I tots, qui més qui menys, s'hi van atrevir. I les administracions superiors subvencionaven i finançaven importants quantitats per poder fer front a aquestes inversions. Però allò no va durar massa. I, per dir-ho amb paraules planeres, el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos es va acabar.

Aquella situació que m'explicaven m'ha fet pensar en on som ara. Són temps complicats per a molta gent, per a moltes empreses, i també pels municipis i pels ajuntaments. Són temps difícils pels ajuntaments que, com el nostre, es resisteixen a deixar de prestar serveis tot i la manca de recursos. Són temps complexos pels servidors públics, pels treballadors i pels polítics -retallades, dificultats pressupostàries, menys mitjans, ...-

Ara, però, és temps per a l'enginy, per a la imaginació, per a l'eficàcia. És temps de repensar, de reestudiar, d'adaptar-se i d'acceptar-se, de convertir els problemes en oportunitats, fugint de la resignació, de lluitar més que mai per continuar servint els ciutadans i ciutadanes de Premià de Mar.

Si ens en sortim, si com a equip sabem afrontar les dificultats del moment -cosa que no dubto- i superar-les, haurem crescut, haurem millorat i haurem contribuït a prestigiar la institució. En definitiva, haurem fet un gran servei a la col.lectivitat a la qual servim.

Cal doncs, que hi siguem més que mai, amb rigor i amb responsabilitat.

Aquest és el nostre objectiu, vols compartir-lo?

I jo també ho vull fer, a la meva manera, per agraïr-li tants i tants anys de servei al país, no només des del govern de la Generalitat, sinó molt abans, durant la dictadura franquista, i també ara, des del partit i des de la societat, representant uns valors que ha sabut transmetre a les generacions que hem vingut darrera.

Particularment, vaig entrar en la militància política per moltes raons, l'any 1995, amb 19 anys, però una d'aquestes, i molt important, va ser pel seu referent. M'agradava el què deia, m'agradava el seu lideratge i m'agradava la seva concepció de País.

Amb ell he après molts dels principis i els valors que intento, des de la meva responsabilitat, no perdre mai de vista: la voluntat de ser, la cohesió social, el valor de l'esforç, de la veritat, del respecte, de l'excel.lència, de la qualitat, de la creativitat, de la innovació, el reforç de la identitat i el respecte per la diversitat, el compromís, l'estima pel país i la seva gent, l'esperit de servei, el lideratge, el diàleg, la valentia, la coherència, el rigor,...

En uns moment complicats, de profunda crisi econòmica, però també de valors, en un moment en el qual se'ns ha girat molta feina, en un moment de canvis, de repensar, de ressorgir, nessecitem ara més que mai retrobar aquest compromís, aquests principis i aquests valors.

Per tot això, per aquest exemple que ens ha donat i que encara ens dóna, moltes gràcies i per molts anys!

En cap cas vull defensar les mesures preses pel President del Govern Espanyol, una persona que ja vaig definir com a irresponsable, incoherent i mentider. Una persona que ha estat un dels principals responsables de portar-nos cap a aquesta situació.

Fa uns mesos, un funcionari amb trajectòria política i sindical em va demanar explicacions de per què havia criticat tant els plans FEIL i FEOSL. Li vaig explicar fil per randa tots i cadascun dels motius que jo creia, i vaig fer incidència en 4: 1r. Que era fruit de la improvisació "típica" en el govern Zapatero; 2n. Que aquesta no era la manera de solucionar el finançament de l'administració local; 3r. L'elevat cost que era fruit de l'endeutament, i que tard o d'hora ho pagaríem; 4t. Que l'ocupació, que era el rerefons de tot plegat, només es veuria beneficiada puntualment.
El cost del FEIL i el FEOSL ha estat de 13.000 milions d'euros, tot just 2.000 milions menys del que el Govern Espanyol proposa retallar en dos anys. I és que el dimarts, a l'entrar a treballar a l'Ajuntament vaig veure aquest funcionari, el mateix que em retreia la crítica que vaig fer a la "bonança d'en Rodriguez Zapatero", feia vaga.

Com deia, no defenso les mesures adoptades, entre d'altres perquè segurament jo ni hagués tret l'impost de patrimoni (que grava als que més tenen), ni hagués "regalat" 400€ a gent que potser no ho necessitava, ni hagués optat per allargar el subsidi d'atur sense anar acompanyat d'una major política de beneficis a les empreses pel foment de l'ocupació. O actuacions que hagués posat en pràctica de nou per no fer el forat de la butxaca més gran. Però és evident que aquestes mesures són similars a les que estan prenent altres països europeus, sense anar més lluny, fa pocs dies, la locomotora europea, Alemanya anunciava una retallada de 10.000 funcionaris i una reducció d'un 2,5% al sou de la resta.
La situació no és ni serà fàcil. Les famílies pateixen. Pateixen no arribar a finals de mes, l'atur, l'endeutament que tenen amb unes entitats financeres que els conduïen a endeutar-se per sobre de les seves possibilitats. Les empreses, petites, mitjanes i grans també pateixen. Pateixen la manca de finançament, el retard en els pagaments, la baixada de comandes o feines, el tancament d'altres empreses a les que habitualment servien.

I les administracions també patirem. Patirem l'anomenat "decretazo" que impedeix als ajuntaments endeutar-se en el futur, tinguin l'economia sanejada com és el cas de Premià de Mar, fruït d'una bona tasca econòmica iniciada l'any 2003 per reduir la despesa, o no. I patirem també la retallada de les transferències de les altres administracions, la baixada dels ingressos corrents (llicències urbanístiques, plusvàlues...). I això es traduirà en menys activitat al carrer, menys inversió al carrer, retallada de serveis que donem els ajuntaments i que no ens pertoca donar...
Però davant tot això, davant tot el que estem patint i el que ens espera a curt-mitjà termini, el pitjor que podríem fer és arronsar-nos o, encara fóra pitjor, adoptar el tarannà "Zapaterista" de "qui dia passa, any empeny". Per responsabilitat i per donar exemple, i sobretot per respecte i solidaritat amb els que ho estan passant pitjor, l'obligació dels polítics és estar a l'alçada de les circumstàncies i valorar com sortir-nos-en de la millor manera possible. D'entrada, tot i que el "decretazo" no en parla, en el cas de l'Ajuntament de Premià de Mar tenim el sou congelat des del 2007 i ara, he fet la proposta que els regidors i regidores tinguin una retallada igual o fins i tot superior (com és el meu i algun altre cas) a la dels funcionaris.

La meva actitud personal, ara més que mai, és la de posar fil a l'agulla per intentar salvar la situació a la que ens han portat un cúmul de circumstàncies socials i polítiques, que malauradament hem viscut durant els darrers anys. Encara que es faci difícil, ara ens toca ser positius, arremangar-nos les mànigues, i treballar encara més. Tenim el Pla General pràcticament aprovat, farem un replantejament a nivell estructural de l'Ajuntament (econòmic i laboral). Passat l'estiu iniciarem un Pla d'Equipaments per tenir una previsió a llarg termini de les necessitats dels ciutadans. Portem 3 anys fent molta feina "endreçant" l'Ajuntament, però encara en podem fer més i ara és el moment.

I la clau de l'èxit és continuar l'eix fonamental del nostre Pla d'Actuació Municipal, que és comptar amb tothom. Ciutadans, treballadors públics, polítics, entitats... tots continuarem sent els actors principals d'aquest canvi. No serà fàcil, patirem, haurem de fer esforços individuals i col•lectius, però ho farem, i ho farem junts, i ens en sortirem!

Aquesta implicació, tant de l'entitat com personal dels seus representants, a mi m'ha produït una enorme satisfacció. Aquesta col·laboració, aquestes ganes de millorar, aquests neguits compartits, aquesta suma d'esforços, són els que permeten avançar plegats.

La clau continua sent comuna. Les responsabilitats, també. Del govern, de l'oposició, de tots els ciutadans, dels premianencs tots,... I aquesta és la meva forma d'entendre Premià. Una manera de veure les coses que té com a pilar fonamental que governar és servir. I que els pobles i ciutats es construeixen entre tots, amb la participació -a vegades necessàriament crítica- de tothom. Així és com em vaig presentar a les eleccions i així és com em llevo cada dia. Sabent que el més bonic que pot fer un ésser humà és servir als altres. I aquesta manera de ser i pensar, la veig reflectida amb l'obra de l'Amistat. També en d'altres àmbits però malauradament no en tots de la vida social de la vila.

Les obres de l'Amistat s'acabaran! I s'acabaran bé, molt bé. Ben aviat podrem gaudir d'un gran esquipament. Gran en tots els sentits, teatre, multifuncional acompanyat d'uns espais per a les entitats i els seus usuaris. I en bona part haurà estat gràcies a la implicació, insistència i ganes de millorar dels premianencs i premianenques, especialment els amics de l'Amistat, als socis i sobretot a la junta que està al capdavant.

Però ara, passats uns dies, em ve al cap aquella dita que diu "que la boca parla d'allò que el cor en va ple". I jo he explicat la meva estada al Rocio a molta, molta gent. Han estat molts els moments, experiències, riures, sentiments... que vam viure i que a dia d'avui fan que estigui convençut que hi tornaré.

Tot i que a la casa érem 40 persones, la convivència que hem viscut ha estat tranquil•la, còmoda, fluïda, fantàstica. La norma no escrita ni dita però que semblava que presidís en tot moment era que estàvem al Rocio i per tant ningú es podia enfadar. Amb la colla que érem, molts d'ells de Premià o del Maresme, vaig tenir la sort de conèixer, compartir i participar d'una tradició que forma part de molts catalans i catalanes amb arrels andaluses. I també de gaudir i sorprendre'm de l'hospitalitat que van tenir totes les persones, cases, famílies o hermandades que vam visitar. A tot arreu on vam ser, ens van tractar com si fóssim convidats especials. Era com si ho deixessin tot per estar per nosaltres.

Vam gaudir del bon humor de la gent del sud i del saber deixar, per uns dies, les preocupacions de banda. Persones que combinen aquesta manera de ser amb la capacitat d'emocionar-se veient la verge del Rocío o de contagiar-se de l'emoció dels caminants que arriben al final de la romeria cansats, bruts i amb els peus ferits, però orgullosos de la seva fita.

Al escriure aquestes ratlles em ve al cap que fa un temps vaig parlar de Calasparra i Cehegín com a representació de la Comunitat de Múrica. Ciutats que 50 anys enrere, amb la crisi de l'espart i de les conserves van veure marxar un munt de persones. I a Premià de Mar van trobar on lloc per viure-hi. Ciutats que des de fa anys vivim una unió sentimental i que en el transcurs d'aquest any formalitzarem l'agermanament.

Tornant al Rocío, a Premià també tenim força gent amb arrels a Andalusia. I recordant les paraules que vaig sentir dir a l'Anna Cabré ara fa uns anys... "No són els catalans, els qui fan Catalunya, sinó Catalunya la que fa catalans!". L'ADN de Premià està composat per homes i dones que ara fa molts anys van decidir venir a Catalunya perquè era terra pròspera. I després d'aquest temps de convivència, integració, passió per l'entorn i del caràcter d'acollida català i que ells van saber entendre, respectar i fer-se'l seu podem dir que aquells que un dia van ser nous veïns, ara ja s'han arrelat i se senten tan premianencs com me'n puc sentir jo.

I és que és gràcies a les generacions passades, les d'aquí i les d'allà, que hem crescut com a poble. Ens hem cuit a foc lent, amb diferents ingredients de diferents indrets, amb la voluntat de ser el que som, un gran poble que camina de la mà per fer de Premià un indret per viure-hi, conviure-hi i estimar!

El cap de setmana passat, un grup de premianencs vem anar a Perpinyà, a la 21a edició del certamen La Sardana de l´Any 2009, organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya. Un escenari immillorable, gent de diferents pobles dels Països Catalans, colles, cobles, símbols de la USAP per tot arreu, amb el so de la tenora acompanyant tota la jornada festiva.

Va ser un dia rodó. Bon ambient, bona companyia, bon clima,... però és que a més, la sardana del compositor premianenc Xavier Piñol va ser la guanyadora del Premi Sardamòbil, gràcies als vots rebuts per SMS. Gresca Pirata està inspirada en la Festa Major de Premià de Mar i es va presentar públicament durant la Festa Major del 2009.

Suposo que el fet de poder projectar el nom de Premià a l'exterior, gràcies al compositor premianenc i gràcies també a la Festa Major que celebrem, em va fer reflexionar i vaig arribar a la conclusió que tenim una gran sort, molta sort.

M'heu sentit dir moltes vegades que per mi, que he nascut a Premià, hi he crescut, m'hi he casat i estic veient créixer els meus fills, és un privilegi poder representar la ciutat i dir arreu amb orgull que soc premianenc.

Sí. Premià és una ciutat amb dèficits importants, amb molta densitat, atravessada per infraestructures de comunicacions que no ens permeten gaudir del mar tal i com voldríem, amb un recursos limitats i amb poc territori. Però amb l'esforç de tots ens en sortim.

Gràcies al treball i al sacrifici de moltes i moltes generacions de premianencs, a la seva voluntat de ser, Premià de Mar ha esdevingut una vila mitjana però potent, la capital natural i per voluntat del Baix Maresme, que tot i estar a tocar de Barcelona, la capital de Catalunya, i de Mataró, no renuncia a la seva pròpia personalitat.

I és que és aquest orgull i aquest sentiment de pertinença el que fa les ciutats grans. Hi ha una vella idea que diu que "els Romans no s'estimaven Roma perquè era gran. Sinó que la van fer gran perquè se l'estimaven". Hereus de la primitiva Vila Primília, a Premià ens proposem el mateix "no ens estimem aquesta ciutat perquè és gran. Entre tots, junts, la volem fer gran perquè ens l'estimem".

El tema de la setmana és sens dubte l'anunci del President del Govern de l'Estat d'un seguit de mesures de reducció del dèficit públic.

Tenint en compte que ja fa temps que calia un cop de timó i un exercici de responsabilitat per part del govern de l'estat per intentar redreçar la situació, les mesures proposades denoten un alt grau d'improvització. I quan s'actua, és fruit de les pressions dels organismes internacionals i del President Obama. Si en Zapatero i el PSOE els en quedava, han perdut tota la credibilitat.

I és que és trist que hagi de ser per pressions de la comunitat internacional que el govern espanyol reaccioni amb aquestes mesures quan ja fa mesos i mesos que tothom venia anunciant el xàfec mentre el president i els ministres,-irresponsablement- negaven l'evidència, anunciaven brots verds i maquillaven les dades econòmiques i del mercat de treball per tapar la seva ineficàcia, la seva manca de rigor i l'absència de capacitat i valentia per afrontar aquests temps.

No fa gaire temps vaig sentir en Quico Homs, fill de Taradell, terra de boira, explicant que en moments en els quals la boira és tan espessa que en prou feines hi veus més enllà del nas, cal sobretot dues coses per no perdre el camí: fermesa en la presa de decisions per anar tots en la mateixa direcció, i lideratge, entès com a capacitat per escollir les possibles opcions amb coratge i valentia.

Doncs bé, en aquest cas els hi ha faltat tot. Ja fa molts mesos que la boira no escampa. Ja fa anys que anem fent zigues-zagues sense trobar el camí. I ara, tard i malament, ens vènen unes mesures que potser reduiran el dèficit públic, però el que segur que no faran és fomentar el consum i reduir el nombre de persones aturades.

I a Catalunya, tard, malament i a remolc. Però en què pensava el govern de la Generalitat quan fa pocs mesos aprovava el seu pressupost ? Quines mesures s'han près des de Catalunya per fomentar l'economia productiva, per reforçar el concepte de la Catalunya emprenedora? Manca previsió, rigor, exigència i austeritat.

Però malgrat tot, penso que la situació econòmica actual, a banda que efectivament és una crisi global, també és una crisi de confiança. Hem entrat en una situació de pessimisme generalitzat que entre tots hem de ser capaços de capgirar. Amb esforç, amb constància, amb imaginació, amb capacitat de sofriment. A Catalunya, de tot això en tenim. Ara només falta el lideratge, que també està a les nostres mans poder-lo retrobar.

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de participar en la cerimònia del 'Covenant of Mayors' (Pacte d'alcaldes i alcaldesses) contra el canvi climàtic que va tenir lloc al Parlament Europeu de Brussel•les. Quaranta-set alcaldes i alcaldesses de Catalunya que hem formalitzat el compromís dels nostres respectius ajuntaments per fer efectives les polítiques locals per la lluita contra el canvi climàtic, per contribuir a assolir els objectius de la UE en política energètica i la reducció de les emissions de CO2 abans dels 2020.

Sóc dels que m'agrada fugir de les previsions catastrofistes i de les teories apocal.líptiques del canvi climàtic i de l'escalfament del planeta, que a voltes s'han convertit en el best seller dels discursos d'alguns mandataris i en la punta de llança de diferents associacions i entitats que n'han fet bandera.  Tot i això, aquests discursos i aquestes accions han contribuït, i molt, a la sensibilització i conscienciació ciutadana, a la creació d'un estat d'opinió propici per convèncer de la necessitat de respectar i protegir la terra on vivim. I això és bò.

I la nostra responsabilitat, com alcaldes i com a ciutadans, i el nostre compromís amb la preservació del medi, del patrimoni natural, pel foment de les energies renovables, ... -que és el que ens ha dut a formalitzar aquest pacte a nivell europeu- ha d'anar acompanyats de mesures desacomplexades, d'estalvi energètic, de sensibilitació ciutadana, d'implantació d'energies renovables, d'una actuació transversal.

Es tracta, doncs, que entre tots i totes tinguem clar que allà on vivim, el nostre entorn, la nostra terra, constitueix una herència insubstituïble, i que la volem transmetre en les millors condicions a les generacions futures, els nostres fills i els nostres néts ens ho agraïran.

Sant Jordi també és la festa d'àmbit nacional que més es celebra en els pobles i ciutats. És la festa del carrer, de les parades, de les escoles, de les entitats, de la senyera al balcó, de la princesa i el drac, de les llars d'infants i dels casals de gent gran.

Són quarts de deu del matí i la plaça de l'Ajuntament és plena de gom a gom. Des del balcó veig una filera de nens i nenes agafats de la mà, seguint els seus mestres i aturant-se observant els contes, mentre alguna entitat encara està acabant de col·locar els llibres, i els colors de la senyera tenyeixen els balcons. Això és Sant Jordi.

Però diuen que tots els sants tenen capvuitada. I aquí Premià, per Sant Jordi tindrem un ingredient més per refermar el nostre orgull. Demà inaugurem la Biblioteca Martí Rosselló, un equipament educatiu i cultural de qualitat molt reivindicat i molt necessari perquè l'ensenyament dels nostres infants i joves és el pilar privilegiat en el qual s'ha de recolzar el futur de la nostra ciutat.

Per tant, a Premià tindrem roses, llibres i l'endemà, la Biblioteca Martí Rosselló, sens dubte, un bon presagi.

Felicitats i molt bona Diada.

Per segon any, hem redactat un projecte d’Intervenció Integral del Barri de Santa Maria i l’hem presentat a la convocatòria de la Llei de Barris, conjuntament amb el Projecte de Santa Anna-Tió del municipi de Premià de Dalt.

Per mi, el projecte es resumeix en dos trets principals: INTEGRAL i TRANSVERSAL. Perquè hem incorporat al projecte un seguit d’actuacions que van molt més enllà de simples millores urbanístiques o d’infraestructures. Així, a banda d’actuacions de millora de l’espai públic, el projecte contempla actuacions en la rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis, la incorporació de tecnologies de la informació, el foment de la sostenibilitat, l’equitat de gènere, programes que comporten millores socials i accessibilitat. I tot això, s’ha dibuixat conjuntament entre totes les àrees de l’Ajuntament, amb l’Ajuntament de Premià de Dalt i especialment amb els veïns. És, per tant, un projecte estratègic de millora global del barri, amb actuacions pensades amb i per a les persones.

Les propostes que presentem han d’esdevenir el gran motor, amb la matèria sensible, humana, espontània... que fa que un barri no sigui únicament l’agrupació arbitrària d’habitatges i carrers, sinó que sigui, bàsicament, la unió d’un grup de gent, la suma dels veïns i veïnes amb alegries i maldecaps compartits, per caminar amb una idea conjunta de futur.

Rellegint Martí i Pol hi he pogut trobar un bon fil per definir el projecte del barri:

Ahir dimecres vam tenir ple extraordinari a l’Ajuntament de Premià. Com sempre que tenim ple, m’agrada dedicar la jornada a preparar tots els temes, a llegir els informes a fons, a buscar els antecedents i a obtenir tota la informació necessària per mirar de que no se m’escapi cap detall.

Soc dels que penso que els plens són l’essència del funcionament democràtic de tots els ajuntaments, i tot i que cada vegada la legislació de règim local n’ha anat retallant el contingut, continuen sent el centre del debat polític del municipi, per dir-ho amb paraules planeres, un parlament en petit.

Però el ple d’ahir no era un ple qualsevol. Vàrem tractar, debatre i aprovar dues qüestions que per la seva transcendència mereixen una especial atenció.

I també  vem encarrilar el futur del port Esportiu de Premià, una de les tres vergonyes de Premià. Després d’intenses i dilatades negociacions amb la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambient, el ple va aprovar provisionalment el Pla Especial del Port que ha de representar pel municipi la recuperació d’un espai d’oci i convivència que Premià i el Baix Maresme necessiten, i a la vegada, una oportunitat perquè l’Ajuntament disposi d’espais per poder ubicar serveis per a les persones. Ahir vem donar un pas més, ferm i decidit, un impuls per la resolució d’una problemàtica històrica, la recuperació d’un espai privilegiat, la primera pedra per girar la ciutat de cara el mar.

La iniciativa, que des d'un principi va desencadenar nombroses opinions a favor i en contra (segons d'on i de qui vinguessin, és clar), sumada al lamentable anunci per part de la Falange Española de manifestar-se a la mateixa localitat el mateix dia del referèndum, va provocar que la majoria de mitjans de comunicació, especialment els tertúlies radiofòniques, seguissin el tema amb un gran i gairebé constant interès.

Mentrestant, els arenyencs han sabut demostrar que tirar endavant una consulta popular és un dret com qualsevol altre, sempre i quan compti amb el recolzament necessari per part de la societat civil.

Les dades ho demostren clarament: la participació va superar amb escreix la de les darreres eleccions europees. Més enllà de qualsevol intent de dinamitar la consulta, el 41% dels veïns d'Arenys de Munt van optar per anar a exercir el seu dret al vot amb tranquil·litat. Sens dubte, tot i que alguns no seran capaços de saber-ho apreciar, perquè tenen una palla a l'ull massa grossa, els arenyencs van saber donar una bona lliçó de democràcia i civisme.

Un any més ens apleguem a Can Manent per celebrar la nostra diada. L'11 de setembre de 1714 els catalans varem patir una derrota a mans de les tropes borbòniques que va acabar amb els nostres drets com a nació. Des de les hores, varem començar un llarg viatge per la recuperació de les nostres institucions. Ara, ja al SXXI podem dir que, hem fet camí i Catalunya ha recuperat part dels drets perduts ara fa 300 anys.

Els reptes però, encara són molts. Vivim immersos en una situació econòmica molt complicada. Molts dels nostres veïns i veïnes es troben en greus dificultats per poder portar una vida més o menys digne. També les empreses i perquè no dir-ho, els ajuntaments patim directament els efectes d'aquesta crisi global de la que encara no veiem la sortida.

El tancament d'empreses, el creixent nombre d'aturats, fa necessària una acció decidida per canviar aquesta situació. Cal apostar per l'economia productiva, aquella que genera llocs de treball amb valor afegit i que ens pugui fer forts davant un món global ple de reptes i dificultats. Compartireu amb mi que una societat on la majoria dels seus joves volen ser funcionaris enlloc d'empresaris te mala peça al teler.

El president de CDC, Artur Mas, va lloar el compromís que tenen els joves com Miquel Buch per el seu poble i per Catalunya

Èxit de convocatòria en el sopar que es va celebrar el passat dijous dia 23 de juliol, al pati de l'antiga fàbrica del gas. Més d'un miler de persones van assistir a un acte en què l'alcalde Buch va fer un repàs dels dos primers anys de mandat. El president de CDC, Artur Mas, també va assistir al sopar i va felicitar a l'alcalde pel compromís que ha demostrat per Premià de Mar i per Catalunya. Diverses agrupacions convergents de la comarca també van donar suport a l'alcalde amb la seva presència.

Buch va fer un repàs exhastiu de la feina que ha fet durant tot aquest temps l'equip de govern. L'alcalde va assegurar que l'objectiu que s'havien marcat com un dels eixos principals s'està complint: que els premianencs es puguin sentir part activa de les transformacions del municipi. Va ser un discurs que va servir per explicar la situació actual: per informar els ciutadans dels projectes que estan en marxa i els que s'han de començar i que seran una realitat en el futur. També va servir per demostrar, una vegada més, la passió i la dedicació que Miquel Buch té per Premià de Mar. "Amb la intenció de seguir llaurant el present i el futur de Premià, treballant per fer créixer la nostra identitat, la nostra ànima, la nostra cohesió social. CiU, és i ha de ser el pal de paller del catalanisme, i a nosaltres ens toca construir aquesta realitat des del nostre municipi, sense arrogància, ni prepotència però amb la perseverança i la convicció dels que som hereus d'un sentiment, d'una identitat i d'una pàtria", va assegurar Buch al final del seu discurs.

L'objectiu és decidir entre tots quin ha de ser l'aspecte de la plaça més emblemàtica del nostre poble. Fa temps que la plaça dels Països Catalans necessita un rentat de cara. A més, serà una bona oportunitat per començar a solucionar un dels problemes endèmics que tenim a Premià: la falta d'aparcament. A sota de la plaça està previst que s'hi faci un aparcament amb una capacitat per a 300 vehicles. Però el que crec que serà més important és que els premianencs podrem decidir quin serà el nou aspecte de l'espai i quins usos ha de tenir. De moment, el dia 1 de juliol hi ha una reunió amb els comerciants perquè hi puguin dir la seva. El dia 4 de juliol serà el dia on tothom podrà aportar la seva opinió també en un taller de debat. Aquesta serà la primera vegada que els premianencs podran decidir sobre un tema urbanístic i seria molt positiu que hi participés el major nombre de ciutadans possible.

CiU, evidentment, va a Europa a defensar un model de construcció europea que tingui en compte la nostra realitat. Abandonar el model dels estats centralistes per caminar cap a l'Europa de les nacions, on Catalunya hi ha de jugar un paper molt important.

Si els catalans no votem, no decidim quins són els nostres representants, estarem renunciant també a tenir força i veu suficient per lluitar pels nostres interessos i això ens afebleix com a país.

Permeteu que utilitzi aquest primer article per fer quelcom que segurament no espereu de mi. Us explicaré una història.

En Marcel era un noi jove que una tarda d'estiu va decidir que construiria el castell de sorra més gran que mai ningú hagués fet. Per aquest gran repte, el nostre heroi només disposava d'un cubell i una pala, però tenia tota la determinació i energia del mon. Un cop arribat a la platja va senyalitzar l'espai que utilitzaria, va fer un repàs a les prediccions meteorològiques, va estudiar fil per randa tots i cadascun dels dibuixos que havia fet per tal de dur a terme el seu somni. Un cop fet tot això, en Marcel va començar a construir el seu castell, palada darrera palada, cubell darrera cubell. Tot d'un plegat va poder veure com un gran nombre de persones el miraven i miraven la seva obra. Ell aliè als que pensaven seguia amuntegant sorra, dibuixant portes, obrint ponts.... Era la seva obra, amb ella seria l'enveja de tothom. Al cap d'unes hores la gent que s'ho mirava anava marxant i en venia una altre, tots s'ho miraven sorpresos.