Miquel Buch i Moya

Des que sóc alcalde, quan parlem del Pressupost acostumo a dir que aquest no és el pressupost que m’agradaria portar a aprovació. Pq m’agradaria anar a més. Així és com considero que els bons polítics locals són. Que entenen la seva tasca amb una ferma voluntat de canvi,  transformadors, inclusius i, sobretot, inconformistes. Que desitgen i anel•len per sobre tot una millor qualitat de vida dels ciutadans que representen. I que mai en tenen prou, pq malauradament sempre existirà alguna cosa a millorar o endegar.

I no seré el primer alcalde o regidor que denunciarà el mal estat de les finances locals. És tot el món local, amb independència del partit que representa, que reclama una revisió del finançament de les administracions locals.

Els ajuntaments fem front als serveis que ens pertoquen i als que no. Estic convençut que l’estudi menys agosarat  xifraria com a mínim amb un 20% o 25% de serveis impropis, serveis que no pertoca donar als ajuntaments, que no tenim ni els recursos econòmics ni humans però que d’altres decideixen i ens obliguen a oferir. I no ens podem oblidar dels serveis que ens demana la societat i que nosaltres, amb la voluntat i compromís de ser l’administració més propera als ciutadans, endeguem amb la convicció que augmentarà la qualitat de vida dels ciutadans.Tot això ho fem per responsabilitat i corresponsabilitat. Independentment de qui governi. Del o dels partits polítics que estan al capdavant de les alcaldies i regidories. És un esperit de servei, una voluntat de ser millors, una tasca que sovint requereix, i ho dic amb tot els respectes, i perquè m’entenguin, requereix més un “mono de feina” que no pas un vestit i corbata.I ara, ara que estem vivint una situació que ens sobrepassa a tots. Als ciutadans, a les empreses, a la classe política. Repeteixo: a tots. Ara que qualsevol de nosaltres coneixem a més d’un veí o veïna que no troba feina. Persones que no poden fer front a un negoci que amb empenta i sacrificis, però amb molta il•lusió, van endegar i que ara hi han de renunciar. I segur que també coneixem, pq hi convivim, a famílies que no arriben a final de mes.

Així doncs, ara cal que la classe política faci algunes reflexions. Reflexions pel bé comú, i per a la democràcia que tant ens va costar tenir. Hem de reflexionar sobre en què ens estem convertint després de 30 anys de democràcia. I ho hem de fer pq dia a dia veiem com els ciutadans giren l’esquena a la classe política. I pq som el segon problema dels ciutadans.

Ara, per tant, cal un exercici de maduresa, una manera de fer diferent. Demostrar que tenim una clara i única voluntat de servei a les persones. Entendre que governar no és manar, sinó servir. Que el que et pot realitzar més com a ésser humà és estar al servei de les persones. I això passa per entendre i respectar que el bé comú està per sobre de tot. Que els interessos i estratègies dels partits han d’existir, pq són del tot necessàries i lícites. Però que hi ha vegades que han de quedar al marge.
Que aquests interessos, en moments com els que estem vivint, no han de formar part de l’ordre del dia ni de les agendes polítiques. Ans el contrari! S’han de guardar a un calaix i renunciar-hi, encara que sigui circumstancialment, però renunciar-hi per fer un veritable front comú.

Totes aquestes reflexions les faig des de la humilitat, des de l’honestedat, des de la confiança, i no vull que ningú pensi que són paraules buides de contingut.  M’he manifestat anteriorment en aquest sentit, i segurament a qui pertoca fer aquesta reflexió i entomar el lideratge unitari que necessitem no som nosaltres. Però tradicionalment, nosaltres, degut a molts esforços, hem estat la punta de llança i, si a qui li pertoca no ho fa, ens tocarà a nosaltres arremangar-nos les mànigues.

I el que dic, ho dic des del costat més positiu i constructiu que pugui existir. Que ningú no busqui cap to de retret, pq no existeix. Pq no parlo ni de govern ni d’oposició. No parlo de cap partit en concret. Ni de cap administració de totes les que tenim. Parlo de tot i de tots.

I si ho dic, és des de la voluntat transformadora, inclusiva i inconformista que els deia al principi i que al pas dels anys han demostrat els ajuntaments.

A l’equip de govern ens ha costat molt fer aquest pressupost. Hem trigat més del previst i hem hagut de renunciar a moltes coses, que ja hem debatut, i pels motius que ja els hem explicat.
Per responsabilitat i coherència, ens tocava fer el primer pas i deixar a la voluntat de tots vostès la possibilitat de parlar-ne tantes vegades com fes falta. I continuarem amb aquesta actitud en el futur.
Aquest pressupost no està fet des de la incertesa, està fet amb voluntat de transformar-se i amotllar-se a situacions futures.
Aquest pressupost no està fet des de la por, està fet des del realisme més optimista que pugui existir.
Aquest pressupost no tanca els ulls i s’amaga, és un pressupost amb la cara ben alta i els ulls ben atents.
Reitero, una vegada, més l’oferiment de voler comptar amb tothom, sense eludir la responsabilitat que vam voler agafar l’actual equip de govern.
Pq com alcalde de Premià de Mar estic convençut que el millor missatge que podrem traslladar als ciutadans és el de la unitat.
Aquesta serà l’única manera de:
1-    Sortir-nos-en.
2-    De recuperar la confiança dels ciutadans.
3-    De  poder dir amb la cara ben alta que hem estat fidels servidors d’aquesta feina que tant ens honora i que només amb la passió, il•lusió i amor al que ens envolta fem diàriament.